Fa pocs dies discutia amb un grup de periodistes gastronòmics si els restaurants d’alta cuina basats en les verdures podien tenir èxit a mitjà/llarg termini. En el rerefons del debat hi havia la recent visita d’alguns d’ells al restaurant El Invernadero, del xef Rodrigo de la Calle, a Madrid. Un restaurant que es posiciona com d’alta cuina verda, i on les verdures, sense ser un restaurant vegetarià o vegà -encara que té aquestes opcions-, són les grans protagonistes. Al fil de la conversa també va sortir l’experiència viscuda per alguns al restaurant del xef Xavier Pellicer a Barcelona, guanyador del Premi al Millor Restaurant de Verdures del Món l’any 2018 per la We’re Smart Green Guide.
És cert que hi ha una tendència creixent per part de la població en intentar cuidar-se, i conceptes com la Healthy Kitchen (Cuina Saludable) i la Healthy Diet (Dieta Saludable) van guanyant cada vegada més adeptes. Però una cosa és l’alimentació diària i l’altra és quan anem a fer-nos un homenatge en un restaurant. En l’alimentació diària és evident que menjar de manera equilibrada i saludable és la millor opció, sobretot per evitar malalties, però un capítol apart és quan fas un àpat hedonista. Per més que les verdures siguin les millors, fresques, ecològiques, conreades amb tot l’amor del món i cuinades de manera extraordinària per cuiners multiestrellats, poden ser les protagonistes absolutes d’un àpat de plaer?
És evident que la resposta racional de la pregunta és que sí i la veritat és que es gaudeix molt i molt dels plats de verdura preparats pels grans xefs. La qüestió és si psicològicament quan ens plantegem fer un àpat hedonista, de plaer, un homenatge, i no som ni vegetarians ni vegans, tenim en compte com a opció anar a un restaurant on les verdures són les protagonistes absolutes de la cuina. I on la proteïna animal, si és que n’hi ha, té un paper totalment secundari. I en el cas que hi haguem anat una vegada, per explorar aquesta tendència o per curiositat, hi tornaríeu?
El debat entre nosaltres va ser apassionant i m’ha semblat interessant obrir-lo a tots aquells que llegiu aquest article i que vulgueu opinar.
