Dijous de la setmana passada se celebrava el Dia Mundial de la Truita de Patates. Cada dia podem llegir en un lloc o altre que és el Dia Mundial d’alguna cosa. Segons he pogut esbrinar, actualment existeixen 1015 Dies Internacionals i Mundials. D’aquests n’hi ha d’oficials -que estableixen les Nacions Unides. i de populars. També existeixen setmanes i anys internacionals dedicats a algun tema. L’objectiu dels dies internacionals o mundials és promoure, mitjançant la conscienciació i l’acció, els objectius de les Nacions Unides. A aquestes jornades oficials s’hi han afegit altres de populars, com és el cas del Dia Mundial de la Truita de Patates. En aquest cas, l’objectiu és recordar a la població determinats fets, professions, o plats, entre altres moltes coses, promovent que durant una jornada se’n parli i s’organitzin activitats al seu voltant. Si doneu una ullada als diferents dies mundials -que podeu trobar en aquesta pàgina web– veureu la gran varietat de temes als que s’ha volgut dedicar un dia mundial.
Enmig de dies mundials tan estrambòtics com el de l’orgull zombie (4 de febrer), o el de les cireres cobertes de xocolata (3 de gener), o el del cafè irlandès (25 de gener), que ja ens donen una idea de la serietat d’aquesta història, el 9 de març es va decidir celebrar el Dia Mundial de la Truita de Patates, i és per la rellevància i la popularitat d’aquest magnífic plat que ha estat recollit per molts mitjans en les seves pàgines de gastronomia.
No hi ha un origen clar de la truita de patates, però sembla ser que es pot datar a finals del segle XVIII sorgida de la necessitat de trobar un aliment econòmic basat en dos productes que solia haver-hi a totes les cases: ous i patates. També hi ha autors que assenyalen que les patates es van afegir a la truita d’ous per abaratir el plat, donat que la truita només amb ous en requeria masses per atipar als comensals i eren més costosos que les patates.
Sigui com sigui, la truita de patates és un plat que per les seves característiques -principalment els seus ingredients- s’ha fet un forat en totes les cases -siguin de la condició social que siguin-, així com també és un clàssic en les cartes de tapes i platillos de molts restaurants. Com tots els grans plats de la gastronomia, la truita de patates desperta passió entre els seus adeptes i genera acalorades discussions entre els defensors de les diferents maneres de cuinar-la i menjar-la: si ha de portar ceba o no, si el seu punt de cocció ha de ser completament quallada o relativament líquida, si s’ha de menjar calenta, acabada de fer o és millor freda i reposada. I també si és tolerable que es reescalfi al microones o no.
En qualsevol cas, serveixi aquest article d’homenatge a aquest plat en el seu dia internacional.
