El sector de la fruita dolça es caracteritza per estar format per empreses que en el moment de la recollida de la fruita tenen una gran necessitat de mà d’obra concentrada en un espai de temps concret i això els porta a que arribat el moment de la recollida han de contractar treballadors de manera puntual per poder portar a terme aquesta tasca. Habitualment aquests treballadors, anomenats temporers del camp, arriben de zones desfavorides i de països subdesenvolupats i per a ells la recollida de la fruita representa una oportunitat d’aconseguir uns ingressos mínims per poder anar subsistint.
Una situació que es dona per aquests temporers del camp és que s’han d’allotjar prop d’on treballaran i evidentment també han de fer els seus àpats diaris. Segons es pot llegir en la pàgina web del Servei d’Ocupació de Catalunya, les persones estrangeres de tercers països (no comunitàries) per poder treballar han de tenir una autorització de residència i treball en vigor.
En la campanya 2019, el conveni col·lectiu agropecuari de Catalunya establia que el preu de l’hora ordinària treballador/a temporer/a del camp era de 7,02 € en brut, que un cop descomptat el 8,35% en concepte de seguretat social, atur, formació i IRPF es queda en 6,44 euros/hora, per una jornada laboral de 40 hores setmanals. En cas de fer més hores, s’han de pagar les hores a 11,03 euros bruts. Tanmateix tota la contractació s’ha formalitzar per escrit. En el cas que l’empresari faciliti allotjament als temporers aleshores pot descomptar un 10% del salari i si facilitat manutenció pot descomptar un altre 15%.
D’acord amb aquestes dades, un temporer al que no se li facilita ni allotjament, ni manutenció i no fa hores extres cobra per setmana 257,6 euros nets (40 hores a 6,44 euros/hora) i si treballa en una empresa que li facilita allotjament cobra 231,84 euros nets i si també li facilita manutenció aleshores cobra 193,2 euros nets.
No faré judicis de valor, però poseu-vos en la tessitura de que amb 257,6 euros hagueu de passar una setmana en un indret de recollida de fruita i amb aquesta quantitat hagueu de pagar allotjament, manutenció i estalviar-ne una part.
Davant d’això, no era previsible que part dels treballadors temporers viurien en condicions que facilitarien el risc d’un rebrot de Covid-19 si un d’ells s’infectava o ja venia infectat?
La culpa no és dels treballadors temporers. La culpa és únicament de la cadena de valor del sector hortofrutícola, que no contempla la realitat dels costos de producció i recollida de la fruita i, per tant, mentre no hi ha problemes que es derivin de l’explotació dels temporers tot funciona, però a la que ha arribat un problema directament relacionat amb aquesta explotació, com la pandèmia de la Covid-19, aleshores aflora la crua realitat.
