Si un mira el calendari dels dies internacionals podrà veure que el diumenge 21 de maig és el dia internacional de te. Segons explica aquest mateix calendari, l’Assemblea General de l’Organització de les Nacions Unides (ONU) va fer oficial aquesta designació l’any 2019 amb l’objectiu d’afavorir la producció i el consum de te al món i augmentar la consciència sobre la importància d’aquesta planta per acabar amb la gana i la pobresa. Bones intencions a banda, els dies internacionals d’alguna cosa també serveixen perquè apareguin a la llum anècdotes i curiositats sobre l’objecte d’aquest dia. En el cas del te, aprofitant el seu dia internacional, alguns mitjans de comunicació s’han fet ressò de quin és el te més car del món.
Als més entesos, segurament els vindrà al cap el te Da Hong Pao. Aquest te és una varietat de te oolong, conegut també com a te blau, que es produeix a les muntanyes Wuyi, al nord-oest de la província de Fujian, una àrea que ostenta una llarga història del te i que el 1992 va ser declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. Cada gram té un valor d’entre 1.000 i 1.400 euros, segons la font que es consulti. El 2005, durant el festival internacional de te de Xangai, 20 grams d’aquest te es van subhastar per uns 25.000€, i al festival de Wuyishan el te es va subhastar per una quantitat record de més de 27.000 €. En qualsevol cas, el seu preu de mercat va superar el milió d’euros per quilo. A partir del 2006 el govern xinès va regular les collites de te procedents dels arbres mare de les espècies de te més preuades. Amb les mesures, el te Da Hong Pao que avui es comercialitza arreu del món té un preu de mercat que pot variar entre els 920 i els 4.600 euros el quilo.
Però resulta que el te més car del món podria ser un te creat pel científic xinès, An Yanshi. A aquest te se li va fixar un valor de mercat que varia segons la font on es miri, però que oscil·la entre els 55.000 i els 64.000 €/kg. Això suposaria que una tassa d’aquest te podria rondar el 180-200 euros. El te creat per An Yanshi fa servir excrements d’ós panda com a substrat per fer-hi créixer els brots de te que posteriorment s’infusionen. L’argument emprat per aquest científic per justificar la singularitat de la seva creació està basat en que aquesta mena d’excrements són molt rics en fibres i nutrients ja que els ossos panda només absorbeixen el 30% del que mengen. De moment, però, no hi ha constància que aquest te s’hagi comercialitzat mai.
