Aquesta setmana he tingut el goig de participar com a jurat de tast del XVI Concurs de Joves Cuiners/eres i Cambrer/eres d’Escoles d’Hoteleria de Catalunya. En aquest concurs les principals escoles d’hoteleria de casa nostra -llàstima que no hi siguin totes- competeixen en equips de 4 alumnes, dos a la cuina i dos a la sala, per demostrar quina és la que millor forma als seus alumnes. L’organització tria una còctel, un plat principal i unes postres, que cada escola ha d’elaborar, basant-se o interpretant la recepta original.
En el meu cas, aquesta ha estat la setena edició en la que he participat com a jurat de tast. El paper del jurat de tast és avaluar com els alumnes de sala preparen, presenten i serveixen el còctel, com presenten i serveixen el plat principal, i el mateix per les postres. També fem una avaluació sensorial del còctel i dels plats. Uns altres jurats formats per xefs professionals avaluen com l’equip de cuina treballa i cuinen els plats i també en fan una avaluació sensorial. Cada equip de jurats de tast, format per tres o quatre persones, avalua tres o quatre escoles d’hoteleria.
Participar en aquest esdeveniment és molt interessant, no només per constatar l’excel·lent tasca formativa que fan les nostres escoles d’hoteleria; sinó per veure com els alumnes, futurs professionals del sector, demostren el seu talent i, sobretot, la seva vocació. Són noies i nois molt joves, la majoria sense cap més experiència en el món de la restauració que la que han pogut viure en les seves escoles, i tots ells amb els nervis i les inseguretats que pressuposa haver de demostrar els seus coneixements i el seu bon saber fer davant de persones que fan més àpats en tota mena de restaurants que a casa seva.
En aquest edició, celebrada a l’Institut Olivar Gran de Figueres -ja que va ser l’escola guanyadora de la darrera edició-, els alumnes havien de preparar el còctel L’Americano, com a plat principal conill amb peres i naps, i com a postres Taps de Cadaqués. Els guanyadors van ser els alumnes de l’Escola Escola d’Hostaleria i Turisme de Girona. De tots els equips són els que van demostrar un millor saber fer, sobretot per part del seu equip de sala. En la dupla d’alumnes que van fer el servei de sala, vaig quedar meravellat del talent innat que un d’ells, concretament una noia, va demostrar durant tota la prova. Malgrat la seva joventut i la seva inexperiència professional, el domini que va demostrar de les diferents tècniques que va haver d’aplicar -incloent la preparació d’una salsa complicada davant del jurat-, l’elegància dels seus moviments i la seva capacitat per comunicar-se, explicant al jurat en tot moment el què feia sense aturar la seva tasca, ja presagia que aquesta noia té per davant un futur brillant en el món de la restauració.
De ben segur que no passarà massa temps abans de retrobar-la formant part de l’equip d’un gran restaurant o, qui sap, potser del seu propi establiment.
