Superaliments, engany o realitat?

Els productes venuts sota aquesta etiqueta sovint són desconeguts pel gran públic i de procedència exòtica

A les botigues del sector de l’alimentació ecològica, també anomenades botigues bio, s’hi poden trobar uns productes anomenats superaliments. Si atenem a la comunicació que en fan les empreses que els comercialitzen són la pedra filosofal de la salut. Són el complement idoni per qualsevol mena de dieta, són productes amb un gran potencial nutritiu, amb una gran concentració d’antioxidants, grasses saludables, vitamines, minerals, etc.

Però el terme superaliment no té cap mena de definició oficial per part de les autoritats reguladores en els principals mercats de consum, com la FDA o l’USDA als Estats Units o la EFSA (Autoritat Europea de Seguretat Alimentària) a Europa. El terme superaliment s’ha creat com estratègia de marketing per augmentar la venda de certs aliments específics i suplements dietètics, i sovint a un preu molt més elevat que els mateixos aliments i suplements comprats sense el paraigües del packaging i el nom de superaliments.

Els productes venuts sota aquesta etiqueta sovint són desconeguts pel gran públic i de procedència exòtica, fets que ajuden a fomentar la imaginació dels consumidors respecte a les seves virtuts saludables.

Alguns exemples són:

Les baies de Goji: Són les baies de l’arç negre i de l’arç de la Xina. Es cultiven generalment en extenses plantacions al nord de la Xina i tenen la propietat d’augmentar la vitalitat i de contrarestar la fatiga.

Les baies d’açaí: És el fruit d’una palmera que a Amèrica Central, Belize, Brasil i Perú, amb un alt contingut d’antioxidants, vitamines, minerals i àcids grassos esencial, serveix per estimular el rendiment.

Llavors de chía: Són les llavors de la Sàlvia hispànica, una planta nativa del centre i sud de Mèxic i Guatemala. Font d’energia saludable i fibra. És saciant.

Llavors de cànem: Conreat arreu del món, les llavors del cànem són riques en proteïnes, són una font d’energia vegetal.

Espirulina: És una alga unicel·lular rica en proteïnes, vitamines, minerals i oligoelements i de baixa aportació calòrica. Cal anar en compte amb la seva aportació de iode.

Chlorella: És una alga rica en proteïnes que conté una gran quantitat de minerals i aminoàcids essencials. Ajudar a oxigenar la sang i és preventiva d’enfermetats cardiovasculars.

La maca: és una planta herbàcia procedent del Perú. Serveix per afavorir la fertilitat, doncs ajuda en cas d’impotència o de manca de desig.

La llista dels anomenats superaliments és molt més llarga, hi podríem afegir la moringa, el cacau cru, l’herba de blat, l’aloe vera, el coco i els seu derivats, phytoplankton marí, l’herba de civada, el camu camu, el noni, el yacón, la graviola i un llarg etcètera.

Si fem un repàs de totes les publicacions que les comunitats científiques i mèdiques han fet sobre aquest fenomen, es pot resumir en què els superaliments com a tal no existeixen, sinó que són productes que, en funció de l’estat de salut de cadascú, poden arribar a ser bons complements per a una dieta ben equilibrada.

I, si us plau, si en sou consumidors aleshores no aneu fent al·legats del consum de proximitat i del km 0, perquè com heu vist tots aquests productes venen de l’altra banda del món, i suposa un fort impacte pel medi ambient el transport des del seu origen fins a les botigues de casa nostra.

Nou comentari