La compra d’aliments és una de les tasques més importants que tenim les persones. D’aquesta acció en dependrà el que menjarem i, per tant, una part important de la nostra salut. El tòpic diu que “som el que mengem”, però “mengem el que comprem”. Per tant, podríem deduir que la compra influeix de manera decisiva en el què som.
Per raons professionals, durant anys he estat observant com les persones fan la seva compra d’aliments, sobretot en els supermercats, i una de les conclusions a les que he pogut arribar és que cada generació compra pitjor que l’anterior, malgrat que pugui tenir més recursos econòmics per fer-ho.
Les causes són múltiples. Potser la principal és que l’estil de vida de cada nova generació li deixa menys temps per fer segons quines activitats i la cuina és una de les que ha rebut més fort. Cada generació, des de fa dècades, dedica menys temps a cuinar, fet que ha afavorit la proliferació de productes precuinats o cuinats, que són còmodes de preparar i requereixen molt poc esforç per tenir-los a taula. Una de les conseqüències d’aquesta situació és que les persones cada vegada coneixen menys els productes, sobretot els frescos.
La distribució alimentaria minorista, en el seu afany de facilitar que la compra cada vegada sigui més ràpida i més econòmica, ha desenvolupat un model en el que la qualitat del producte cada vegada té menys importància, malgrat que els seus departaments de màrqueting comuniquin tot el contrari.
Un exemple clar n’és la carn picada. Sembla evident que la carn picada hauria de ser això carn, de vedella, de porc o barrejada passada per la picadora. Això és així si la comprem en una carnisseria o fins i tot als taulells de les grans superfícies. Però si volem anar ràpids i optem per agafar una safata de carn picada del lineal del supermercat, i li donem una ullada a l’etiqueta de composició, aleshores la carn picada resulta que porta tot un seguit d’ingredients com fibra vegetal, vinagre en pols, midó d’arròs o colorants, entre d’altres. Ingredients que evidentment alteren la qualitat original del producte.
La solució és molt senzilla: comprar producte fresc sense envasar en comptes de producte fresc envasat, sempre que sigui possible, a menys que tinguem la garantia que al producte fresc envasat no li han afegit ingredients que no corresponen.
Una altra mancança d’una gran part dels compradors actuals és que no coneixen els productes, i quan dic conèixer vull dir saber què són. Això es pot constatar fàcilment en una peixateria o en les parades de menuts. Però aquest no seria un gran problema, ja que preguntant al personal de la parada ens informaran perfectament. El problema real és quan el comprador no sap distingir l’estat de qualitat del producte, és a dir, si un peix, una carn o qualsevol altre producte, és fresc o ja fa dies que volta pel taulell.
El coneixement del producte fresc hauria de ser una activitat d’estudi obligatori a les escoles, ja que això contribuiria a formar uns consumidors més responsables i conscients de la qualitat dels productes i, per tant, sabrien comprar i alimentar-se millor.
