Un restaurant de Bilbao, el Balicana – Restaurant & Lounge, ha pres la decisió de no acceptar menors d’edat. Sinó és el primer, deu ser un dels primers restaurants que no fa cap activitat qualificada legalment de només per adults i que pren aquesta decisió. Pels clients del Balicana s’ha acabat aquella típica situació, que de ben segur que tots hem viscut, on vas a sopar amb la parella, o amb qui sigui, i al menjador hi ha una o diverses taules ocupades per famílies on els pares no han entès -o no volen entendre- que aquell indret no és el millor lloc per anar amb infants. Aquests infants, que no tenen cap culpa de la incompetència dels seus pares, no estan a gust perquè no és un lloc pensat per a ells, i ho manifesten amb un comportament de protesta que sovint afecta el benestar de la resta de taules del menjador.
Amb l’aparició dels restaurants ‘kids free’ se soluciona aquest problema, però s’obre el debat i també la polèmica. Les organitzacions de consumidors expliquen que impedir l’accés a un local exclusivament per motius d’edat, quan en aquest local no s’hi fan activitats legalment prohibides a les edats que s’impedeix entrar, es considera un ús discriminatori del dret d’admissió, i no té empara legal. Sembla ser, segons aquestes organitzacions, que seria el mateix cas que si s’impedís l’entrada per raons de gènere, raça o indret d’origen.
Cal dir, però, que hi ha advocats que discrepen dels arguments de les organitzacions de consumidors. La prova, diuen, la tenim en els hotels qualificats com a ‘children free’ o ‘only adults’. com el Sol Beach House Fuerteventura, on malgrat que hi ha moltes opinions en contra, de moment no han patit cap acció legal que els impedeixi restringir l’allotjament als majors d’edat. Jo he estat en força hotels on hi ha piscines i altres zones d’oci reservades exclusivament als majors d’edat, sense que en ells hi hagués activitats legalment impedides als menors d’edat.
Particularment, penso que els restaurants ‘kids free’ no caldria que existissin si hi haguessin pares, avis o qualsevol altre parentiu dels menors que tinguessin una mica de seny, i no fossin tan egoistes de pensar més en el seu gaudi que en el benestar dels menors. Però com és ben sabut, pels qui porten infants a restaurants que no els corresponen: “Els meus fills (o néts, o nebots,..) sí que se saben comportar, eren els altres els que feien enrenou i molestaven a la resta de clients del restaurant”.
