Fa uns dies, cedint als desitjos dels meus fills, vàrem anar a dinar a un conegut restaurant japonès d’una cadena d’aquelles que jo en dic d’afarta-pobres. Es tracta d’un establiment on per un mòdic preu de 11,95 euros, els migdies laborables, o per 16,95 euros, els vespres laborables, festius i caps de setmana, pots menjar sushi i altres plats de la suposada cuina japonesa fins a rebentar. El preu no inclou ni la beguda, ni les postres ni alguns, molt pocs, plats especials, que tenen un petit suplement. Es poden demanar tants plats de la carta com es desitgi, amb les condicions que cada comensal demani com a mínim una beguda, que abans de fer una nova comanda de plats s’hagin acabat els de la ronda anterior, i que no es deixi menjar al plat, fet que comporta que et posin el menjar sobrant en uns tapers de mida determinada que cobren a 5 euros cadascun.

Cada taula comanda els plats de la carta que desitja a través d’uns formularis que es troben a les taules i, a mesura que els plats estan a punt, se serveixen a les taules. Fins aquí res que sigui prou rellevant com per cridar l’atenció. El que em va deixar bocabadat és que, en un moment determinat, el servei a les taules del restaurant el van deixar de fer els cambrers humans per passar-lo a fer robots. De cop i volta, les diferents sales del restaurant es van convertir en un espai dominat per uns robots en forma de prestatgeria en moviment on cadascuna de les baldes estava ocupada pels plats que havia demanat cada taula. A la part frontal del robot, una pantalla lluminosa indicava el número de la taula destí. Arribat el robot a la taula, els comensals prenien els plats, i el robot, en notar que havia perdut el pes dels plats, girava cua i tornava a la cuina per començar un nou servei.

Va resultar impressionant veure com els robots anaven sortejant els diferents obstacles que es trobaven en el seu recorregut fins a la taula de destí. Fins i tot, driblant alguns infants que, tan bocabadats com jo, es posaven enmig de la seva trajectòria. De cop i volta va quedar palès que el nombrós grup de cambrers que feien el servei de sala tenia el seus dies comptats. Amb un cambrer per sala, per atendre les necessitats especials de les taules, i l’exèrcit de robots, es cobreix completament el servei de sala del restaurant. A la mirada del cambrers del local, que fins que van aparèixer els robots havien estat fent el servei, es podia notar l’expressió del que sap que li queda poc en un lloc.

En arribar a casa, vaig fer una petita cerca a les xarxes, ja que vaig pensar que aquest fenomen no era originari d’un local del Masnou i, efectivament, vaig poder constatar que els anomenats “robots-cambrer” eren un giny que s’estava implantant arreu. Si voleu saber més d’aquests robots podeu consultar aquesta pàgina web

L’arribada de la tecnologia més puntera a tots els sectors és un fet imparable i la veritat és que segurament l’eficiència i la productivitat d’aquests robots és molt superior a la del millor cambrer humà, però també és cert, que tot i que la primera vegada que ho veus t’enlluerna, quan ho reflexiones t’adones de la realitat de la situació i és que més aviat del que podem pensar, els robots, que ara només transporten plats, ens prepararan un steak tartare, ens desespinaran els peixos o ens flamejaran les postres, tot de manera precisa i perfecte, però sense ànima… i ja no em vull imaginar que em facin el servei del vi.

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa