Em declaro un fan irreductible d’en Marc Ribas, al qual considero un gran cuiner -ho demostra al seu resturant de Terrassa- i a més un gran xouman. I está fent una tasca immnesa per la nostra cuina i la nostra restauració. El seu programa ‘Joc de cartes’, per exemple, té una rèplica valenciana, i això fa Països Catalans. A més, ‘Joc de cartes’ té un rotund récord d’audència -cosa que afavoreix la nostra televisió, la nostra llengua i la nostra cuina-. La versió estiuenca d’aquesta batalla de restaurants no és pas una excepció: alguns dies ha obtingut un 20’8% de ‘share‘, una cifra molt respecable.
Un d’aquests darrers programes era una contesa entre tres hotels amb encant de Barcelona: el Pulitzer i el Negresco-Princess, tots dos al bell mig de la capital de Catalunya, i el Torre Barcelona, a Valldoreix. Cadascú d’ells presumia dels seus punts forts: el primer, una decoració molt cuidada i oferta culinària molt trendy; el segon, vistes espectaculars i una gastronomia atractiva; i l’últim, un indret modernista i una proposta de cuina italiana. I la cuina catalana, on queda?. És inexistent. Barcelona s’exhibeix al turisme de luxe com una world city que no té cuina pròpia…Ni llengua propia, és clar.
Tots, a més, menystenen el català, fins i tot els tímids requisits de la Generalitat. Si entreu a les seves pàgines web veurem que són en espanyol, anglès, francès i italià, però no en la nostra llengua. Això és legal? El mateix podem dir de les cartes, la retolació, etc. I molts cambrers es neguen a dir ‘Bon Dia’!
Cal dir que m’imagino que confeccionar la tria de restaurants no és ni molt menys una tasca fàcil. Els seleccionadors saben que el món de la restauració mira amb desconfiança aquesta mena de formats, que poden caure en el parany del reality show, venjances personals, mala educació, etc. Molts propietaris no volen exposar-se a un espectacle que consideren que els perjudica.
Per exemple, el respecte per la llengua pròpia del país sovint no és atès -restauradors i servei que no el parlen, cartes i pàgines web que no l’inclouen, com hem dit, costumisme espanyol…-. A vegades sembla que estem veient la TV de Castella-La Mancha o Canal Sur…
Com que no podem forçar als qui menyspreeen la nostra llengua, amb el permís de la Generalitat, una bona opció seria que entre les puntuacions dels restaurants (plats, cuina, acolliment…) hi entrés també l’ús del català, i que es fes constar.
