Fa poques setmanes esclatava una gran polèmica, sobretot a les xarxes, perquè el xef Andoni Luis Aduriz, l’ànima del restaurant Mugaritz, guardonat amb dues estrelles Michelin, va presentar en un sopar un plat que visualment té l’aparença d’un embrió dins del líquid amniòtic. La imatge del plat té un impacte visual que no deixa indiferent. En realitat, es tracta d’una elaboració feta amb pasta de cigrons amb un brou també de cigrons, crema d’avellanes i caviar. Aquest plat, creat l’any 2015, no forma part de l’oferta gastronòmica del restaurant i està enquadrat dins d’una col·lecció de plats que, Aduriz, un dels xef més creatius i transgressors del món, qualifica com a plats “tabú”, un plats que segons el xef basc explora els límits de les contradiccions humanes.
El plat va generar tot un tsunami de reaccions, sobretot negatives, entre els que van veure la foto -que, com sol passar actualment per l’efecte del joc dels disbarats a les xarxes socials, es van anar ampliant i distorsionant a mesura que s’anava fent viral-. Entre les reaccions, les de les associacions antiabortistes, que han posat el crit al cel pel plat.
Fa 9 anys, al 2013, Jordi Roca, el petit dels germans del Celler de Can Roca, l’encarregat de la cuina dolça i un geni creatiu, després de la magistral conferencia del seu germà Joan Roca a la Gastronòmica de Sant Sebastià, va voler posar un toc d’humor un xic singular quan va presentar una versió del famós còctel Bloody Mary com si es tractés d’un tampó, el popular objecte d’higiene femenina. El fals tampó fet de cotó de sucre conté en el seu interior una preparació feta a base de tomàquet i remolatxa. Quan aquest “tampó”, amb fil inclòs, s’introdueix a l’interior d’una infusió de fulles d’api, comença a segregar el concentrat de Bloody Mary que conté al seu interior i l’efecte visual és el d’una dissolució de sang.
Evidentment, no tothom va entendre aquesta presentació del Bloody Mary com una aclucada d’ull “humorística” i va aixecar força crítiques, moltes d’elles de persones que sentien ferida la seva sensibilitat per l’imaginari que insinuava aquesta posada en escena.
Ambdós casos -tant el plat que simula l’embrió humà com el Bloody Mary presentat com un tampó- són exemples ben diferents de provocació del comensal, que tenen com a objectiu la recerca de les reaccions més primàries de les persones quan, realitzant un acte com és el d’alimentar-se, es troben davant de situacions que poden alterar o ferir la sensibilitat.
També són plats que, malgrat no arribin a afectar la sensibilitat -i fins i tot pugin resultar atractius per les aromes o pel seu conjunt gustatiu-, generen un important efecte de suggestió de l’imaginari que suposen.
