Aquesta setmana per diverses raons he tingut l’ocasió de sopar força dies en restaurants que ara mateix estan de moda a Barcelona, i m’ha cridat l’atenció un fet que s’ha repetit en gairebé tots ells: la quantitat de producte dels plats de la carta són molt inferiors al que seria recomanable d’acord amb els estàndards del sector, malgrat que els preus no acompanyen aquesta reducció de mida.
En un dels restaurants, després de demanar uns entrants per compartir, cadascun dels comensals vàrem demanar un segon plat de la carta. Jo concretament vaig demanar un steak tartare que tenia un cost de 21,50 euros. En servir-me el plat em vaig quedar glaçat en veure que la mida de l’steak tartare era més aviat la que se serviria en un menú degustació (80-90 gr) que no la que correspondria a un plat de carta (190-250 gr). Interpel·lat el cambrer sobre el tema, la resposta va ser que la filosofia del restaurant era que els clients després de demanar els plats de la banda esquerra de la carta -que és on hi figuren les opcions clàssiques per compartir, el que serien els entrants-, com a segon plat compartissin (en aquest cas dues persones) 3 o més plats de la banda dreta de la carta, on hi figuren els peixos i les carns.
Automàticament el que em va venir al cap va ser que si per quedar-te satisfet cal menjar 1,5 plats dels teòrics segons, i tenint en compte que cada plat de la banda dreta de la carta es movia en una forquilla de 19 a 35 euros, el preu mig de l’àpat pujava considerablement sobre la previsió que un podia fer en veure la carta i fer la comanda. Una situació similar em va succeir en un altre dels restaurants, amb l’única diferencia que en aquest el maitre ens ho va advertir abans de començar.
Davant d’aquesta situacióm i tractant-se de restaurants que avui tenen una vida de dos a quatre anys, de concepte modern, el que un pensa és que per poder sobreviure necessiten incrementar més marge i han optat per l’estratègia de reduir la quantitat dels segons plats, mantenint el preu que correspondria a la quantitat estàndard. Tot i ser una estratègia lícita, particularment penso que no és la més adequada, i més si tenim en compte que el cost final del compte acaba essent més elevat del que un es podia imaginar a priori quan estava fent la tria de restaurant. Per tant, el preu mig real d’aquests restaurants per cap és més alt que el que publiciten les guies i els portals de reserves.
El que no tenen clar aquesta mena de restaurants, i això segurament és un del factors que explica la seva curta vida mitja, és que el client relativitza l’import total del compte en funció de quina experiència ha tingut en el restaurant. Servir plats de menú desgustació a preu de plats de carta no és una pràctica que ajudi a tenir una bona experiència, per ben fet que estigui el plat.
