Per quin motiu adorem els escamarlans i rebutgem els insectes?

"Els insectes poden tenir èxit en les generacions futures, aquelles que ara mateix estan començant a formar els seus hàbits alimentaris"

La Unió Europea va autoritzar a principis d’aquest any per primera vegada la distribució i venda d’un insecte pel consum humà, concretament el cuc de la farina o larva d’escarabat fosc (‘Tenebrio molitor larva’). També en va autoritzar l’ús com a ingredient per elaborar altres aliments.

Des que al gener de 2018 va entrar en vigor el reglament sobre nous aliments de la UE, l’Agencia Europea de Seguretat Alimentaàia ha rebut un bon grapat de sol·licituds per autoritzar insectes comestibles, però no ha estat fins aquest any que s’ha autoritzat el primer. Darrera d’aquesta legislació hi ha l’objectiu de poder satisfer a llarg termini les necessitats nutricionals dels humans davant de les previsions de creixement de la població de la Terra, i la previsible disminució o extinció de moltes fonts de proteïna per la sobreexplotació que se’n farà.

Els insectes constitueixen el 80% dels animals que hi ha al planeta, són molt més eficients que qualsevol altre espècie animal en transformar vegetals en proteïna animal, són molt més sostenibles pel planeta i resultarien ser molt més econòmics que la resta d’animals, sempre i quan no s’especuli amb ells.

Sobre el paper el consum d’insectes és una excel·lent solució per pal·liar les futures necessitats nutricionals de la població de la Terra. Ara bé, quan entrem en el terreny pràctic, la cosa canvia: els insectes generen un gran rebuig entre una part important de la població, en especial del que es coneix com països desenvolupats.

Tot es redueix a un factor cultural. A nosaltres ens han educat amb un rebuig total cap a la majoria d’insectes i amb una adoració especial per animals que, si els mirem detingudament, la seva fisonomia s’assembla molt als insectes, com és el cas dels escamarlans, les gambes o els caragols. A part dels factors culturals i del seu aspecte, un dels motius pels que els més atrevits que han tastat els insectes els han acabat rebutjant és per les textures, però és indubtable que els insectes tenen textures totalment assimilables a les textures de molts animals que consumim habitualment.

Per tant, si les autoritats supranacionals i planetàries volen que introduïm els escarabats, cucs, grills, llagostes i altres espècies a la nostra dieta, hauran de començar per educar-nos i canviar la nostra percepció d’ells. Per moltes de les generacions d’humans que ara vivim en els països més desenvolupats això només pot arribar a ser possible  si ens cuinen els insectes els xefs multiestrellats, però tot i així els factors culturals, aquells que tenim molt arrelats a la nostra educació, pesen molt. Ara bé, sí que poden tenir èxit en les generacions futures, aquelles que ara mateix estan començant a formar els seus hàbits alimentaris i que no tenen prejudicis, introduint, per exemple, els insectes en les dietes escolars.

Nou comentari