Quan anem a fer un àpat a un restaurant hi ha tot un seguit de qüestions que moltes vegades queden tàcites pel fet de que ho donem per suposat, o potser perquè no ens atrevim a preguntar. Una d’aquestes qüestions és sobre si el peix o el marisc que ens han servit és congelat. És una qüestió que sovint pensem que és òbvia, sobretot quan creiem en la honestedat del restaurant. Però de ben segur que tots hem viscut situacions en les que hem començat a assaborir peixos o mariscs i hem denotat símptomes que ens porten a pensar que aquell peix o marisc no és fresc, (que no passat) i que ha estat congelat. Déu me’n guardi de dir que el peix congelat no és bo, però tots estarem d’acord en què és diferent del peix fresc.
Jo conec força restaurants que fan servir peixos i mariscs congelats i no tenen cap problema en dir-ho si els clients ho demanen, però si no és així la qüestió passa desapercebuda. També és cert que molts dels clients, ara satisfets de la cuina i de la qualitat d’aquests restaurants i que, pel que sigui no saben distingir en cap cas el peix o el marisc fresc del congelat, canviarien la seva percepció del restaurant i dels plats que tant els agraden si sabessin que el peix o el marisc és congelat. És el poder de la suggestió.
Que jo sàpiga, la llei no obliga en cap cas a indicar si els peixos i mariscs que es fan servir en els establiments d’hostaleria són frescos o congelats. Però potser estaria bé, en pro de la transparència i del compromís de qualitat amb el client, que quan l’ingredient principal d’un plat ha estat congelat, s’hagués d’informar al client.
Aquesta no és una qüestió senzilla, i té moltes implicacions per la gestió dels establiments d’hostaleria, però també és cert que observant els preus que figuren a la cartes d’alguns plats de peix i marisc el client està en el dret de saber-ho, sense haver de passar el tràngol d’haver-ho de preguntar al personal de sala.
Podríem fer el mateix raonament del fet que el peix sigui salvatge o provingui de piscifactoria.
