Vadegust
La nova llei de la cadena alimentària: una oportunitat o una frustració?

El passat 2 de desembre es va aprovar al Congrés dels Diputats la nova Llei de la Cadena Alimentària. Han passat quasi dos anys des de les mobilitzacions de les dones i homes del camp a tot el territori espanyol, convocades amb unitat d’acció des de les tres organitzacions professionals agràries amb representativitat estatal, com COAG, entitat a la qual pertanyem.

Abans de l’inici de la pandèmia, vam sortir als carrers, carreteres, places, pobles i ciutats, reivindicant uns preus justos, la fi de la venda a pèrdues de les cadenes comercials i que es tinguessin en compte els costos de producció a l’hora de formalitzar un contracte de compravenda entre les parts.

L’aprovació de la modificació de la Llei de la Cadena Alimentària 12/2013 millora la seva aplicació i efectivitat després de diferents anys de funcionament, així com introdueix la Transposició de la Directiva UE 2019/633 del Parlament Europeu i el Consell del 17 d’abril del 2019, relativa a les pràctiques comercials deslleials. Aquesta  modificació de la llei ofereix punts importants a tenir en compte pel futur del sector agrícola i ramader espanyol:

  1. S’aconsegueix que en el contracte de venda amb el pagès, s’hagi de tenir en compte el cost de producció del producte de l’agricultor o ramader.
  2. La prohibició de la venda a pèrdues en l’últim esglaó de la cadena alimentària evitarà una pràctica abusiva habitual, que consisteix en què les cadenes de distribució puguin vendre per sota del preu de compra.
  3. Creació d’un registre digital de contractes solament per les operacions entre el primer esglaó i els seus compradors. Cal destacar que s’ha aconseguit que en aquest registre també s’inclogui en part el Canal Horeca.
  4. Es millora parcialment la figura del mediador (moderador) i es potenciarà el paper dels Observatoris de preus de la Cadena.
  5. Es reforça la figura de l’AICA (Agència d’Informació i Control Alimentari) així com els òrgans de control de les diferents comunitats autònomes (en el cas de Catalunya, seria el CADECAT) les quals haurien de potenciar les inspeccions d’ofici davant de les pràctiques abusives no permeses.

Amb el nou paradigma es generen unes noves oportunitats, per exemple, pel fet que el preu a pagar al productor hagi de cobrir els costos de producció. Aquest fet no només és positiu pel professional agrari, sinó que aquest benefici també es trasllada a la sostenibilitat de tota la cadena fins al mateix  consumidor.

Des de JARC i COAG, proposem dues iniciatives que facilitarien l’aplicació de la nova llei i que caldria que anessin de la mà per continuar avançant en la regulació dels mercats davant de la situació de la falta de rendibilitat  de les nostres explotacions agràries.

Reclamem la creació d’un Observatori d’Inputs (fertilitzants, carburants, energia, matèries primeres…) per afavorir la transparència i facilitar la presa de decisions en els mercats, que en aquests moments es troben en mans dels oligopolis.

També suggerim la creació d’un Observatori de les Importacions per facilitar el control dels productes que estan entrant de tercers països i que generen una competència deslleial a les nostres produccions.

Estem davant d’una oportunitat històrica i no podem tornar a frustrar un altre cop als nostres ramaders i pagesos. Som conscients que la nova llei no solucionarà tots els problemes que tenim al sector agrícola i ramader, donat que actualment el marc de polítiques de mercat a la UE està situat en l’OMC i Tractats de Lliure Comerç, afavorint l’entrada de produccions de fora de la UE a baixos preus, i també que serà difícil portar la llei a la pràctica.

Ara bé, pensem que l’èxit depèn de nosaltres mateixos. Hem de ser capaços de defensar els nostres interessos, exigint el seu compliment, denunciant davant de les autoritats competents els abusos o incompliments dels contractes signats. Si no ho fem, perdrem un altre cop nosaltres i continuarem ”treballant, produint més i millor i a l’hora de vendre perdrem el domini del producte que fem”. No ens ho podem permetre.

Mai havíem aconseguit tant, cal que treballem per ampliar-lo i concretar-lo encara més. De nosaltres depèn que l’oportunitat sigui una realitat i que la paraula frustració no formi part del vocabulari habitual del nostre sector agrari.

Jaume Bernis és membre de l’executiva de COAG i representant del Porcí de JARC i COAG.

Nou comentari

Comparteix