Menjar per emportar: sortir del foc per caure a les brases

"Anar a un restaurant no és només menjar els plats, sinó que forma tota una experiència en el seu conjunt"

El tancament de bars i restaurants decretat per la Generalitat de Catalunya el passat 16 d’octubre sense pràcticament avís previ i, per tant, sense capacitat de reacció per part dels afectats, va deixar el sector en una situació molt crítica.

Una de les poques opcions que els va quedar als bars i restaurants per continuar facturant és oferir un servei de menjar per emportar (take away) o de servei o domicili (delivery). Suposo que algú o alguns membres de l’administració devien anar a dormir amb la consciència molt tranquil·la pensant que amb aquestes opcions els bars i restaurants ja tenien una manera de continuar facturant i, per tant, de sobreviure. Però el que no es poden imaginar és que per oferir menjar per emportar o fer servei de menjar a domicili cal tenir un model de negoci enfocat a aquest tipus de servei i que un bar o un restaurant, com qualsevol altre tipus de negoci, no pot transformar el seu model de negoci d’un dia per l’altre.

Fer menjar per emportar o servei a domicili no és només agafar els plats de la carta, posar-loS en recipients d’un sol ús i lliurar-los al client. Hi ha infinitat de factors que intervenen de manera crítica en la prestació d’aquest servei. El primer l’estil de cuina del restaurant. Això ja és un factor limitatiu del servei, tot i els esforços i la creativitat que un bon grapat de restaurants que no tenen una oferta gastronòmica preparada per aquest tipus de servei han esmerçat per poder continuar amb la seva activitat. Hi ha plats que depenent del temps de transport, quan arriben a destí ja han perdut parcialment o totalment la seva gràcia, o bé s’han refredat i tornar-los a escalfar sense carregar-te el plat és una tasca complicada. O bé perquè algunes elaboracions estan concebudes per consumir-les immediatament després de ser preparades, o bé perquè durant el transport el plat ha patit tot una sèrie de moviments com si l’haguessin tirat pel dragon khan i, quan obres el recipient, és un totum revolutum que res té a veure amb el plat que s’ha posat originalment dins de l’embalatge.

Anar a un restaurant no és només menjar els plats sinó que forma tota una experiència en el seu conjunt. Primer de tot és sortir de casa, trencar la rutina, convertir un àpat qualsevol en un moment especial. Però també és gaudir del plat servit com ha de ser, és el contacte amb els professionals que hi ha al darrera, tant a la cuina com a la sala, és el local, amb la decoració, la il·luminació, la vaixella, la cristalleria i la coberteria. Rotundament no és el mateix gaudir de l’experiència d’un restaurant en el seu local que consumir una colla de plats del restaurant a casa, sobretot quan aquests plats no han estat pensats per ser transportats i consumits fora del local.

Donar l’opció als bars i restaurants d’oferir els seus plats per emportar o que te’ls portin a casa no és una solució per la majoria d’establiments d’aquest sector que, d’altra banda, cada vegada més s’està demostrant que no eren un focus de contagi significatiu del virus. Amb aquestes fórmules de negoci, la gran majoria no generen ni de lluny la facturació que tenien quan es podia consumir en el local i, per tant, continuen patint les conseqüències d’haver de suportar els costos fixos sense tenir prou ingressos a causa de la mesura presa per l’administració.

Cal que puguin tornar a obrir el més aviat possible, amb totes les mesures de seguretat i de precaució de contagis que calguin, per ells mateixos i per tots els pobres ciutadans de peu als quals se’ns ha privat d’una de les poques alegries que podíem tenir en aquest temps de crisi.

Nou comentari