Aquesta setmana assistia involuntàriament d’oïdor a un acalorat debat entre diverses persones que ocupaven la taula del costat del restaurant on sopava. L’argument de la discussió era sobre si valia la pena o no anar a Les Grands Buffets, un dels bufets lliures més grans d’Europa i que es troba a la població francesa de Narbona. Pel que semblava, dues de les tres parelles que discutien hi havien estat, i la tercera tenia l’intenció d’anar-hi, i els havia demanat a les altres dues si valia la pena. La discussió venia per la defensa apassionada que una de les parelles feia de les virtuts del restaurant, i per la posició absolutament contrària de l’altra. Aquesta situació és un reflex bastant acurat del que succeeix sempre que surt a la conversa aquest bufet lliure francès.

A diferència de molts companys periodistes i gastrònoms, jo hi he estat una sola vegada, pagant de la meva butxaca i, per mi, una de les preguntes més incòmodes que em poden fer és precisament si val la pena anar-hi. I la pregunta em resulta incòmode perquè, tot i que tinc molt clar que és molt difícil que hi torni, posicionar-te en contra d’aquest bufet lliure provoca que molta gent que hi ha estat s’ho prengui com una ofensa, ja per a molts va ser una de les experiències gastronòmiques de la seva vida.

Cal dir d’entrada que el preu per persona, sense begudes, és de 47,90 euros i això dona dret a atipar-se sense límit de tota l’oferta del bufet, que entre altres atractius té l’oferta més gran de formatges exposada en un restaurant, amb 111 varietats diferents. Un altres dels grans atractius del restaurant és el marisc. Una impressionant columna de llamàntols presideix el bufet de mariscs, on també hi ha ostres, musclos, llagostins, etc. Les possibilitats de tria són molt nombroses. carns, foies, embotits, pans,… i cuinats de tota mena. El bufet de postres és impressionant i farcit de totes les especialitats de la rebosteria francesa.

Els comensals tenen els ulls brillant i saliven amb tot el que veuen mentre fan cua a l’entrada, a l’espera de que els ubiquin a la taula que han reservat setmanes o mesos enrere. Tan bon punt s’obre la veda, corren desesperats per ser els primers en arribar al bufet dels plats que volen menjar, i un cop hi tenen accés omplen el plat com si no hi hagués demà. Tots ells actuen d’acord a com la psicologia descriu el comportament humà davant de l’oferta infinita i gratuïta de productes atractius. És la reacció d’un infant que té barra lliure en una botiga de llaminadures o que pugui agafar tot allò que vulgui en una gran superfície de joguets. O la reacció d’una persona amant de la tecnologia a la que donen barra lliure al MediaMarkt.

Però una altra cosa és la qualitat de l’experiència gastronòmica. I aquí és on hi ha la clau de la qüestió. Si opines malament de la qualitat dels productes -per exemple dels 111 formatges-, els que hi han estat i s’han posat les botes, saturant el seu estómac fins al límit possible, et titllen d’elitista o de maniàtic. I el mateix passa si opines del foie…. O el que ja et condemna del tot és si qüestiones la qualitat dels llamàntols, una de les icones del restaurant -i que el seu consum desmesurat alimenta les fantasies de molts-.

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa