Aquesta setmana podíem llegir en aquest diari que una quarantena d’explotacions de llet de la comarca d’Osona, les que pertanyen a les cooperatives Plana de Vic i Vaquers d’Osona es quedaven sense el seu principal comprador de la llet que produeixen, la també Cooperativa Làctia, situada a Vidreres. Làctia ha decidit no renovar-los el contracte de subministrament al seu venciment, que era el 30 de juny.
El motiu? Que Làctia no accepta la petició de pujada de preu de 0,32 cèntims d’euro, preu actual, a 0,37 cèntims d’euro que és el preu de cost real de produir un litre de llet. D’aquesta manera, aquestes explotacions ramaderes es queden sense comprador per un terç del total de la llet que produeixen, uns 12 milions de litres anuals. I s’han quedat sense comprador senzillament perquè reivindicaven no perdre diners, exactament 0,05 cèntims d’euros per litre. Si fem números, volien deixar de perdre 600.000 euros cada any.
Qui és Làctia? Senzillament un dels proveïdors de llet de la cadena Mercadona, el fabricant actual de la llet que es ven sota la marca Hacendado. Aquesta llet té un PVP de 0,59 euros/litre. El preu de Llet Nostra a Mercadona és de 0,89 euros/litre, i la llet de marca Pascual a 0,90 euros/litre. La pregunta és: cal anar tant barat? Com a consumidors sempre volem els preus dels productes el més ajustat possible, però si això és a costa de que els productors hagin d’arruïnar-se, hi estem d’acord? La llet de Mercadona podria absorbir perfectament l’increment que demanen els productors i encara estaria força per sota de la resta de llets.
Com substituirà Mercadona aquests 12 milions de litres anuals de llet que ha deixat de comprar als ramaders d’Osona? Doncs aprofitant-se d’uns altres ramaders que acceptin vendre la llet a pèrdua i, si no els troba a prop, els buscarà més lluny, i si no portarà la llet d’on sigui. Els importa poc o gens la situació dels seus proveïdors, només els interessa poder vendre la llet al preu que ells volen, i que enlluerna a un consumidor que es vanagloria de comprar la llet a aquest preu, desconeixent completament que és irreal. I és irreal perquè es paga la llet al productor per sota del seu cost real, i per tant el PVP no reflecteix la situació real dels costos de producció.
Avui es dona aquesta situació amb la llet, però també és el que succeeix amb el preu del raïm, i en molts altres productes. Un model comercial que no contempla pagar els costos reals de producció és un model insostenible, perquè va erosionant la font primària d’obtenció del producte, i de ben segur que arribarà un moment en que no hi haurà producció i, per tant, producte. I aleshores tots ens lamentarem…. però ja serà tard.
