Una de les tapes més delicioses de les cartes dels restaurants, bars i guinguetes a l’estiu és el peixet fregit. Col·loquialment quan ens referim a peixet fregit es pensa en una fritura de peixos de mida diminuta, dels que es poden menjar sencers i no resulta desagradable fer-ho per ser insignificant l’impacte de menjar-se el cap i les espines. No s’ha de confondre el plat de peixet fregit amb el de morralla. La morralla és el conjunt de peixos petits de platja (i a vegades també de roca) que se solen barrejar i menjar fregits. En la morralla la mida no importa.

Les espècies de peix més preuades per elaborat el peixet fregit són els sonsos i el xanguet. De fet, els establiments més rigorosos titulen aquest plat a les seves cartes com “sonsos fregits” o “xanguet fregit”, assumint el compromís amb el client que el peix que li serviran és d’aquestes dues espècies, fugint de l’ambigüitat que comporta el nom genèric de “peixet fregit”. Ambdues espècies són peixos de mida molt petita de pesca legal i regulada, no són cries.

El xanguet, també conegut com a llengüeta, no té mida mínima legal i pot arribar als 4-5 cm. El sonso tampoc té mida mínima legal i pot arribar als 15-18 cm. La seva pesca està regulada i cal disposar d’una llicència específica per pescar sonso. Les embarcacions amb llicència per pescar el sonso en poden capturar entre 250 i 330 quilos diaris, però hi ha embarcacions de pesca furtiva d’aquesta espècies que vulneren amb escreix aquesta quantitat, arribant a capturar-ne fins a 1.300 kg.

Sonsos del restaurant Club Vela de Blanes | https://restaurantclubvelablanes.com
Plat autèntic de sonsos del restaurant Club Vela de Blanes | https://restaurantclubvelablanes.com

El problema rau en la venda il·legal de cria de peix blau als mercats amb la denominació genèrica de “xanguet”, que ha provocat que, tant entre peixaters com entre consumidor,s es consideri, erròniament, que el peix amb aquesta denominació és de venda prohibida.

I a taula passa el mateix: quan ens serveixen com a peixet fregit cries de peix blau, de sardines i seitons principalment, cal tenir en compte que la mida mínima legal que ha de tenir una sardina per poder-se comercialitzar és de d’11 cm, i un seitó de 9 cm. Amb aquestes mides, ambdues espècies no són tan còmodes de menjar senceres com ho són el sonso i el xanguet. Per poder-se equiparar a aquestes dues espècies, cal emprar peces de mida més petita, pescades il·legalment.

En el peixet fregit, la mida sí que importa!

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa