A principis d’agost, en plena onada de calor, va esclatar una altra paranoia a la nostra societat, cada vegada més desequilibrada. De sobte als supermercats i grans superfícies van esgotar les existències de bosses de glaçons. El fet que, davant d’un cert fenomen o d’una certa situació, es produeixin ruptures d’estoc d’alguns productes és força normal. Però el que no és normal és que creixin a velocitat de vertigen teories catastròfiques al voltant de que degut al canvi climàtic i al preu de l’electricitat, els glaçons (que recordem que només són aigua gelada) escassejaran en el futur.
Si es fa un seguiment de la premsa dels primers dies d’agost no és gens difícil trobar tota mena d’articles i reportatges, fins i tot en mitjans aparentment seriosos, sobre aquesta situació i les seves causes, amb grans declaracions de les principals fàbriques de glaçons alimentant encara més la paranoia. No cal dir que això va provocar que algunes persones, com ja va succeir amb el paper higiènic al principi de la pandèmia de la Covid-19, sense saber ben bé perquè anessin de bòlid cercant bosses de glaçons i acumulant-les a casa, fins i tot per part de gent que no en comprava habitualment, però que portats per la paranoia col·lectiva, ho feien per si de cas. No m’imagino on la majoria d’aquests compradors impulsius de bosses de glaçons les devien guardar, ja que cada bossa ocupa força espai i a les neveres domèstiques la capacitat és més que limitada i no tothom disposa de baguls congeladors.
A l’hostaleria la situació va portar a situacions també còmiques. Una bona part dels establiments d’hostaleria que necessiten glaçons pel seu servei diari, tenen màquines de fer-los i no depenen de proveïdors externs. Recordo que una tarda d’aquest mes d’agost estava assegut en una terrassa fent un cafè, quan a la taula del costat, que havien demanat unes aigües amb gas, els les van servir amb gel i llimona, els clients li van dir al cambrer que si volia els podia treure els glaçons i reciclar-los, que a ells ja els estava bé l’aigua sense glaçons. El cambrer, molt amable, els va agrair el gest i els va dir que no calia, que en aquell establiment no tenien problemes de disponibilitat de glaçons, ja que se’ls fabricaven ells mateixos.
Al cap de pocs dies de produir-se la suposada “crisi dels glaçons”, que va portar a que grans superfícies com Mercadona arribessin a limitar la venda de glaçons per client, tot es va normalitzar i l’oferta de glaçons i el seu preu va tornar a la seva normalitat i tots els arguments que es van arribar a exposar, canvi climàtic i preu de l’electricitat inclosos, es van anar diluint. Això sí, en els pocs dies que va durar la situació hi va haver qui va doblar el preu de les bosses de glaçons de que disposava, en una pràctica d’usura molt típica d’aquestes situacions.
