Quantcast
La pandèmia dels falsos influencers gastronòmics – Vadegust

La pandèmia dels falsos influencers gastronòmics

"Quan el restaurant accepta aquest joc ens trobem davant d’un frau, ja que la recomanació és comprada"

Un dels fenòmens que ens ha portat el marketing digital, sobretot amb el creixement de les xarxes socials, són els “influencers”, un manlleu de l’anglès per anomenar el que tota la vida s’han conegut com a “prescriptors”.

Una de les moltes definicions que podem trobar d’aquesta figura és que es tracta d’una persona que compta amb certa credibilitat sobre un tema concret i que, gràcies a la seva presència i influència a les xarxes socials, degut a un elevat nombre de seguidors, pot arribar a convertir-se en un prescriptor interessant d’una marca, un establiment o qualsevol altre negoci.

Hi ha dos tipus d’influencers:

Els independents, que no estan lligats a cap empresa de les que poden recomanar les seves marques, productes o establiments i, per tant, no reben cap mena de retribució, ni monetària, ni amb espècies per part d’aquestes empreses, fet que els dona llibertat per expressar lliurement la seva opinió.

I els que estan lligats contractualment o bé reben alguna mena de retribució per part de les empreses propietàries de les marques, productes o establiments que recomanen. En aquest cas, no són lliures d’expressar la seva opinió, sinó que transmeten el missatge que vol qui els paga, convertint-se en una forma de publicitat per l’empresa, alternativa a la utilització de celebritats (personatges famosos, mediàtics o de projecció pública).

És evident que, tot i la legimitat d’ambdós tipus, la credibilitat pel consumidor és molt diferent en cada cas.  

Quan la recomanació la fa una persona independent, amb molts seguidors a les xarxes socials, principalment perquè se li reconeix la seva expertesa en un tema concret, aleshores aquesta recomanació gaudeix d’una credibilitat molt superior a la que podria tenir qualsevol tipus de publicitat feta per l’empresa del producte que ha recomanat.

Ara bé, quan la recomanació està feta sota un intercanvi econòmic o en espècies per part del recomanat, aleshores la credibilitat és molt més baixa, ja que està fent de portaveu del missatge que li ha dictat l’empresa. És a dir, està fent publicitat.

La prescripció de restaurants a les xarxes socials ha estat des dels seus inicis una activitat envoltada de polèmica, bàsicament per la irrupció d’una colla de suposats influencers -i dic suposats perquè molts d’ells no han acreditat mai ni formació en la matèria, ni prou bagatge, tant en quantitat com en qualitat de visites a restaurants per tenir un criteri que els avali com experts-, que s’han dedicat a mendicar als restaurants publicacions d’opinions positives a canvi d’àpats gratuïts. Aquest és el seu gran objectiu: no pagar. Són perfils de xarxes socials que volen enlluernar als restaurants fent gala dels molts seguidors que tenen, però en molts casos són comprats o bé falsos, només cal analitzar paràmetres com l’engagement i el reach (aquí els anglicismes són obligats) dels seus perfils per adonar-se d’aquest fet.

El seu modus operandi sempre és el mateix, es posen en contacte amb els restaurants, però també amb hotels i altres establiments d’hostaleria, i els ofereixen un reportatge a les seves xarxes socials a canvi d’un àpat o una estada gratuïta.

Quan el restaurant accepta aquest joc ens trobem davant d’un frau, ja que la recomanació és comprada. Per tant, tenim una opinió voluntàriament manipulada que pot induir a engany a qui segueixi a aquests suposats influencers, perquè l’opinió no reflectirà mai la realitat de l’experiència, sobretot en cas que hi hagi aspectes negatius, perquè aquests de ben segur que no es comunicaran.

Fins i tot s’ha donat el cas d’algun perfil d’aquesta mena que després de fer l’oferiment, si la resposta no és positiva, amenaça amb publicar opinions negatives a les webs on els usuaris opinen, tipus Trip Advisor.

Nou comentari