Ara que estem a les acaballes de la temporada d’estiu, segurament una de les èpoques de l’any en que sortim més de casa i en la que es produeixen més àpats en restaurants, guinguetes i altres establiments de restauració, és un bon moment per fer balanç de les experiències viscudes. Deixant apart la mediocritat del servei que malauradament ja la gran majoria de restaurants ofereixen, fruit de la manca de professionals de sala competents, possiblement el problema més greu que té la restauració avui dia és la poca diferenciació entre les ofertes dels restaurants de categoria i especialitats similars.
Sembla que tots hagin elaborat la carta conjuntament i que, després, cadascun la interpreti com cregui més convenient. I això condemna als clients a triar el restaurant en funció de molts criteris havent d’obviar un que no és gens menor: la diversitat. Estic molt d’acord que la responsabilitat d’elaborar la carta d’un restaurant és molt important i que de l’encert de la tria dels plats en depèn una part important de l’èxit que pot tenir el restaurant, però no sortir de la zona de confort i confeccionar una carta amb els valors que aparentment són els segurs, perquè són els plats clàssics, els que els clients aparentment no es cansen de demanar, no assegura de cap manera l’èxit.
Probablement el fet de no innovar en la carta, i quan dic innovar no ho dic en el sentit d’incorporar les darreres modes o tendències, sinó en el fet d’oferir als clients una oferta diferent de la resta de competidors és la causa parcial o total del tancament d’alguns restaurants. No és gens difícil de constatar: si un passeja pel passeig marítim o pel port de moltes poblacions de la costa, tant se val si del sud o del nord, que la carta de la majoria de restaurants de la mateixa especialitat, competint, gairebé porta per porta, és gairebé la mateixa. Aleshores com tries? Per preu? Per l’aspecte exterior o interior? Per les ressenyes dels portals d’Internet? Per què uns estan més plens que d’altres? Moltes vegades la tria acaba essent per elements atzarosos i això mai acaba sent una bona tria, ni pel client, per bé que acabi menjant, ni per l’establiment, que ha captat al client per fortuna.
Proposar una oferta pròpia i diferenciada de la resta de restaurants del voltant, tot i competir en la mateixa especialitat, com pot ser la cuina marinera, és un element clau per destacar i per seduir al client. I no cal anar als extrems i fer una proposta radical de cap mena: sovint n’hi ha prou en fer una petita investigació dels plats que formen part de la cultura, la tradició i recuperar-ne alguns que en algun moment, pels motius que sigui, van caure en desgràcia, però que potser en el moment actual poder tornar a tenir sentit tenir-los a la carta.
