Quantcast
La dificultat de comprar pernil o foie – Vadegust

La dificultat de comprar pernil o foie

"Un bon grapat de compradors, per no dir la majoria, no tenen cap coneixement del producte que volen comprar"

Fa justament un any el meu article d’opinió se centrava en la necessitat de saber comprar els productes frescos. Un any després, em trobo en la necessitat de tornar a parlar de la compra d’aliments i sento de bell nou aquesta necessitat perquè en les darreres setmanes, mentre feia les compres pels àpats de Nadal, vaig tornar a ser testimoni de situacions que evidenciaven la manca total de coneixement sobre alguns productes per part de les persones que els estaven comprant.

Si ja molts compradors tenen dificultats per identificar en una parada de peix si aquest és fresc, si ja porta dies a la parada o bé si ha estat descongelat, quan et pares a observar els processos de compra d’altres productes, menys quotidians però molt típics de les festes -com el pernil ibèric, el foie gras o la caça-, t’adones que un bon grapat de compradors, per no dir la majoria, no tenen cap coneixement del producte més enllà de voler que estigui present en els seus àpats. I una part de culpa també està a l’altra banda del taulell, ja que no sempre expliquen les particularitats d’un producte o un altre, bé perquè van per feina, bé perquè no tenen els coneixements.

Un exemple clar el trobem en la compra de pernil. Hi ha un gran desconeixement de les categories del pernil. Porto molt de temps observant en botigues i parades especialitzades el procés de compra del pernil. I la conclusió a la que he arribat és que, en la gran majoria d’ocasions, el pernil es compra i es ven només en funció del seu preu per quilo. El comprador intenta comprar el pernil de preu més alt, dins de l’oferta de la botiga, que li permet la seva economia. El pensament és “com més car sigui, serà millor”. No és freqüent que el comprador pregunti sobre les diferències entre els pernils, i per quins motius el preu d’uns és més o molt més alt que el dels altres.

Els compradors desconeixen els orígens dels pernils -Huelva, Guijuelo, Dehesa de Extremadura, etc.-, si tenen denominació d’origen o no, si són 100%, 75% o 50% ibèrics, o si no són ibèrics, si són només de gla o són de gla i cereals, etc. I tampoc saben com distingir aquestes característiques a partir dels elements amb que la llei obliga a identificar-los com els colors dels anells inviolables (negre, vermell, verd o blanc). Només preu, preu i preu.

Un altre exemple és la compra de fetge gras d’ànec o foie gras. El comprador sap que vol menjar foie gras, però una immensa majoria desconeix les diferents qualitats del foie gras. No saben què és un foie gras sencer, què és un bloc de foie gras o bé què és un parfait o una mousse de foie gras. O bé quina diferencia hi ha entre un foie gras micuit i un foie gras en conserva. I aquest desconeixement els pot portar a comprar un producte que no sigui 100% fetge d’ànec, o que el seu sabor i textura no siguin els esperats.

La solució és preguntar als professionals que hi ha darrera del taulell. La gran majoria us donaran les explicacions sobre les característiques de cadascun dels productes. Ara bé, també he estat testimoni, davant de les preguntes dels compradors, de respostes evasives, sobretot quan hi ha molta gent esperant. I també de respostes que demostraven una manca de coneixement del producte que estaven venent.

Nou comentari