Darrerament es parla molt en el sector de la restauració de la conciliació laboral i familiar dels seus treballadors. Els treballadors del sector de la restauració, com tota la resta de treballadors, tenen el seu dret a un horari digne que els permeti tenir una vida personal i familiar satisfactòria. De fet, el conveni col·lectiu interprovincial del sector de la indústria d’hostaleria i turisme de Catalunya recull en el seu article 28 que la jornada màxima anual serà de 1.791 hores de treball efectiu, equivalent a aplicar en còmput anual la jornada de 40 hores setmanals. D’altra banda, l’article 29 de l’esmentat conveni estableix que els treballadors tenen dret a un descans mínim setmanal de 2 dies sense interrupció. Tot i que el mateix article deixa la porta oberta a que, sempre tenint en compte els mínims de dret necessari, empresa i treballadors puguin pactar altres fórmules de descans.
Pel que fa a les hores extraordinàries, el conveni estableix que no podran ser superiors a 80 a l’any per treballador/a, sempre que s’abonin. Aclarint que les hores extraordinàries només podran ser obligatòries quan existeixi la necessitat de reparar sinistres o altres danys extraordinaris i urgents. En aquest cas no es tindran en compte a efectes de la durada màxima de la jornada ordinària laboral ni pel còmput del nombre màxim de les hores extraordinàries autoritzades, sens perjudici de la seva compensació com hores extraordinàries. Igualment, tindran la consideració d’obligatòries les que es realitzin en cas de risc de pèrdua de matèries primeres, per necessitats imprevistes del servei, absències imprevistes o canvis de torn. Si bé en aquest cas sí es tindran en compte pel còmput del nombre màxim de les hores extraordinàries autoritzades.
Amb el conveni col·lectiu a la mà, la conciliació laboral i familiar dels treballadors de la restauració en particular, i de la hostaleria en general, només depèn de que els empresaris del sector sàpiguen aplicar aquestes normes elaborant els torns de manera que cobreixin les necessitats específiques de servei que tinguin. D’aquesta planificació també en sortirà el nombre de treballadors necessaris d’acord amb les diferents categories professionals.
És una tasca que, tot i tenir moltes variables, no hauria de ser un problema fer-la. Si un empresari no és capaç de fer-la ell mateix, hi ha força consultories de negoci del sector que l’ajudaran encantades.
Per tan,t per dir-ho d’una manera clara i directa, quan un treballador de la restauració fa un horari massa llarg o té unes condicions laborals que sobrepasen les hores de treball fixades pel conveni, que li resten hores de la seva vida personal i familiar, no és un problema del sector, ni de les llargues sobretaules dels clients, ni de l’escassetat de personal…. És només un problema d’incompetència de gestió, bé sigui de la propietat o de la direcció, o d’aquell a qui li hagin delegada. I en alguns casos també podria ser un problema d’explotació dels treballadors.
