Estava repassant les novetats relacionades amb el món de la gastronomia que amb motiu de la diada de Sant Jordi han sortit al mercat i en acabar de fer el recull de totes les publicacions, vaig quedar profundament decebut. Decebut i emprenyat de no poder tirar l’esquer a qui em regala llibres el dia de Sant Jordi perquè entre totes les novetats, no hi ha res on agafar-se mínimament. I, de seguida, el pensament que sorgeix és: on és la literatura gastronòmica, entesa com una bona ficció on els restaurants i la cuina tinguin un protagonisme destacat, malgrat no ser el fil conductor de la novel·la? Quin és el problema? Ja no està de moda? Aquest recurs que tants bons moments ens va fer passar llegint les novel·les del Manuel Vázquez Montalbán on el seu gran personatge, el detectiu Pepe Carvalho, es desfeia de plaer gaudint dels plats d’un bon grapat de restaurants barcelonins i que, després de llegir-ho, despertava un desig irrefrenable d’anar al restaurant en qüestió i emular al personatge, és un recurs passat de moda? O llegint les novel·les escrites per Georges Simenon on feia passar al Comissari Maigret per les millors taules de Paris, en uns relats on gairebé es podien percebre les aromes dels plats que li servien.

És potser una qüestió de lectors? És que els amants de la bona taula ja no comprem aquesta mena de novel·les i les editorials, en un acte de servei als seus comptes d’explotació, ja no els interessa i, per tant, desincentiven als escriptors perquè no vagin per aquest camí? Els gourmets, gastrònoms, o com n’hi vulgueu dir, estem orfes de bona literatura on la gastronomia ocupi un paper prou rellevant que ens faci gaudir tant com si estiguéssim entaulats en els restaurants dels personatges de ficció, al seu costat, compartint àpat i conversa.

Veient les novetats que la premsa especialitzada recomana dins de la secció de llibres de gastronomia d’aquest Sant Jordi, només es pot arribar a la conclusió que la literatura gastronòmica està sumida en una profunda crisi. Malament anem quan els títols que encapçalen les recomanacions són de personatges mediàtics que aprofiten l’altaveu que tenen a les xarxes socials per fer-se immortals tot escrivint un llibre, i que després de llegir-lo et dones compte que és un foc d’encenalls.

Si per aquelles casualitats un editor, o algú responsable d’una editorial llegeix aquest article i em vol contestar, li estaré eternament agraït.

I acabaré reivindicant el meu anhel de poder tornar a llegir una bona novel·la on la gastronomia en sigui una part important, com a protagonista o com a recurs.

Finalment la novel·la que em faré regalar aquest Sant Jordi serà Gust per París. Records d’un ‘bon vivant’, de l’autor A.J. Liebling (Univers).

Nou comentari

Comparteix