El passat dilluns 21 de febrer s’inaugurava la primera fase de les obres de pavimentació del Mercat de la Boqueria, i la majoria dels paradistes afectats podien tornar a reobrir els seus negocis. Tot i que els dilluns no obria, la quietud que hi havia a la parada que ocupa els números 465-470, confirmava el rumor que des de feia dies planava en l’ambient. El Bar Restaurant Pinotxo, un dels emblemes del mercat, no tornaria a obrir com a negoci de la família fundadora. Juan Bayén, el propietari i ànima del negoci, l’havia traspassat als propietaris del Bar Central, un dels altres restaurants del mercat.
No penso entrar en els motius que han portat al Juan Bayén a traspassar el seu negoci a uns tercers -en comptes de fer-ho als seus nebots, qui portaven el negoci juntament amb el Juan des de feia un temps-. I tant se val si els nous propietaris mantenen el nom, la carta o els preus, el que està clar és que al febrer de 2023 s’acaba la història autèntica del Pinotxo de la Boqueria. Mai més -facin el que facin els que ho gestionin en el futur i per molt que ho intentin fer igual- els cigrons amb botifarra negra, el capipota, els xipirons amb fesols de Santa Pau o tants d’altres plats i platillos que feien les delícies dels boomers, de la generació X i potser alguns de la generació Y, tornaran a tenir el mateix gust. Ni tampoc se serviran amb el somriure d’orella a orella amb que ho feia el Juan Bayén.
El Mercat de Sant Josep, la Boqueria, per molt que es vagi renovant a nivell arquitectònic, cada dia que passa va perdent una mica de la seva essència, i avui ja és més una atracció turística que un mercat de queviures. Les parades van deixant de vendre fruita, verdura, carn, peix, menuts, etc., per esdevenir punts de venda de menjar ràpid. I només uns quants romàntics, entre els que m’hi compto, fem l’esforç de driblar els turistes per poder-nos proveir de bones matèries primeres, com el cabrit de Solé Capella, la vedella i el xai de Carns Serrano, els menuts de la Rosa, els peixos i marisc de la Puri, o la caça i les aus d’Avinova (que han deixat la parada per situar-se en un local del carrer de les Cabres).
L’adéu del Pinotxo és un signe del pas del temps. Als boomers ara ens toca viure el declivi i, en alguns casos també el tancament, de molts dels negocis, entre ells els restaurants, on vàrem aprendre a gaudir de la gastronomia i que per nosaltres sempre seran especials. Pels benvolguts joves mil·lennials, els de les generacions Y i Z, el nom de Pinotxo, si els és familiar per alguna cosa, ho és per la pel·lícula animada musical estatunidenca del mateix nom produïda el 1940 per Walt Disney Pictures.
