Llegir ficció és una de les activitats que em distreu i em fa passar bons moments. I un fet que em fa gaudir especialment d’una novel·la és quan l’autor farceix la trama amb narracions costumistes, en especial dels ambients i, sobretot, dels hàbits gastronòmics dels personatges. Les narracions costumistes, quan estan ben fetes, disparen la suggestió i ens transporten dins de la trama, com si els lectors estiguéssim compartint localització amb els personatges de les novel·les. Els amants de la gastronomia hem gaudit de valent llegint els àpats que personatges com el detectiu Pepe Carvalho -creat per Manuel Vázquez Montalbán- o el comissari Jules Maigret -creat per Georges Simenon- es cruspien a bars, tavernes i restaurants de les ciutats on passaven les trames de les seves històries. Qui no s’ha imaginat està menjant una safata de peix i marisc servida per en Germán al restaurant Casa Leopoldo, tot llegint com ho estava fent el detectiu Pepe Carvalho, quan enyorava la seva Galícia natal?
Però sembla que en els darrers temps, la gastronomia, malgrat hagi guanyat molt de protagonisme en diversos àmbits de la nostra societat, hagi perdut pes com a ingredient de les novel·les de ficció. Si ens mirem les llistes dels llibres de ficció més venuts dels darrers anys, n’hi ha molt pocs, per no dir que gairebé no n’hi ha cap, on els autors hagin fet ús d’elements gastronòmics -com ara receptes, plats o restaurants- com un recurs narratiu, fins i tot en aquelles novel·les on hi hauria estat escaient. Com que no sóc un expert en literatura, potser això ja no està de moda i jo estic reivindicant quelcom que forma part de la literatura d’antuvi.
Avui, quan es fa referència a la ficció gastronòmica, la immensa majoria de títols són obres on els propis elements gastronòmics en són els protagonistes principals (cuiners, plats, restaurants, etc.). I ja està bé que hi hagi obres de ficció on així sigui, però a vegades -i parlo per mi, amb el risc de poder ser l’únic que ho creu així- el que et ve de gust és una bona novel·la on el protagonisme el tingui qualsevol personatge o tema sense cap lligam amb el món gastronòmic, però que sí que contingui bones descripcions gastronòmiques. No em direu que les novel·les ambientades en ciutats com Paris, Barcelona, o qualsevol altre indret gastronòmic del món- no es presten a la meva reivindicació.
