En la nova edició del Corpus de la cuina catalana, el llibre oficial que recull el receptari de la nostra cuina, s’ha inclòs el gaspatxo com un plat propi. La justificació d’incloure aquest plat típic de la cuina tradicional andalusa al nostre receptari, segons l’Institut Català de la Cuina, és que ha complert tres del criteris marcats:
1) hi ha referències escrites de fa més de cinquanta anys;
2) la recepta es fa en diferents llocs del país, i
3) les persones enquestades que han assegurat que preparen la recepta no tenen cap vincle familiar.
Calia realment incorporar el gaspatxo al receptari oficial de la cuina catalana? A l’any 2006 quan es va crear el primer Coprus de la cuina catalana, ja es va considerar l’opció d’incloure el gaspatxo però, en bon criteri, no es va fer. L’aleshores membre de la direcció i coordinació del projecte, Toni Massanés, director de la Fundació Alícia, va sostenir que no era el moment de fer-ho, però que la clau per incloure un plat era més la presència en el temps o en el territori que l’origen o els ingredients d’un plat. Cada vegada que s’havia actualitzat el Corpus, l’inclusió o no del gaspatxo havia estat motiu d’ampli debat i discussions.
Jo no estic gens d’acord amb aquesta inclusió. Per molt que el gaspatxo sigui una elaboració que tingui una gran presència en el nostre territori des de fa molt de temps, crec que no és un motiu suficient per considerar-lo un plat de la nostra cuina. I vagi per davant tot el meu respecte i admiració per la feina feta per l’Institut Català de la Cuina i l’equip de treball que ha revisat i ampliat el Corpus de la cuina catalana.
El gaspatxo és reconegut universalment com un plat que el seu origen geogràfic està ubicat a Andalusia, i no li veig el motiu, i tampoc la utilitat, pels quals s’ha d’incorporar al Corpus de la cuina catalana. Què hi guanya la cuina catalana incorporant un plat que no té l’origen en ella mateixa? Possiblement algun lector d’aquest article d’opinió em posi exemples d’altres plats presents en el Corpus de la cuina catalana que tampoc tenen el seu origen a la nostra cuina i s’hi han incorporat. La meva opinió és la mateixa: no hauria calgut incorporar-los. Si mirem la pàgina web de la Fundació Institut Català de la Cuina i de la Cultura Gastronòmica, en el seu apartat de receptes, podem llegir literalment: “Totes aquestes receptes formen part del Corpus Culinari de la Cuina Catalana, inventari de plats típicament catalans”. El gaspatxo és un plat típicament català, per molt que faci anys i panys que es cuina a les llars catalanes? Què aporta al nostre receptari incloure el gaspatxo, més enllà de cercar una polèmica estèril i sense sentit, amb els defensors de la cuina tradicional andalusa?
