Cada vegada que torno de fer una compra gran a l’hipermercat i començo a col·locar els diferents productes al lloc que tenen assignat, sigui al rebost o a la nevera, alliberant molts d’ells dels embolcalls que porten, quedo esparverat de la quantitat de brossa que es genera. I això em porta a pensar -tot i que molts dels materials que formen part de la brossa són reciclables- si és una forma sostenible d’operar.
D’una banda hi ha la brossa que genera les necessitats de màrqueting de les empreses, representat pels embolcalls que no tenen cap més funció que la de fer més atractiu el producte pel consumidor, com per exemple, les bandes de cartró que embolcallen l’estoig dels ous o alguns blísters de productes frescos envasats al buit. Fins i tot també seria qüestionable la necessitat d’envasar en blísters determinats productes. També podríem incloure en aquest grup els estoig d’alguns productes, com per exemple vins, escumosos i destil·lats, possiblement útils quan s’ha de fer un regal, però innecessari quan és per consum propi.
D’altra banda, també generen brossa totes les bosses que es fan servir per posar-hi les fruites i les verdures -funcionals per les operacions dins de la botiga però totalment inútils un cop arribem a casa-, o els embolcalls que serveixen per agrupar productes i facilitar la compra múltiple, com els retràctils dels pacs d’aigua o de llaunes de beguda. A les seccions de carnisseria, xarcuteria i peixateria, tot i que algunes ensenyes de distribució ho han treballat força, encara n’hi ha que embolcallen en excés el producte, primer amb paper i després amb film.
Segurament podria trobar més exemples, però el sentit d’aquest article no és fer un llistat exhaustiu dels excessos d’embalatge no funcional que genera una cistella de la compra, sinó posar el focus en el propi fet de l’excés d’embalatge, sobretot quan no és per protegir la qualitat del producte. Els departaments de marketing haurien de fer un esforç per presentar els productes de manera atractiva als clients sense la necessitat d’utilitzar més embolcall que l’estrictament necessari per protegir el producte. I, conjuntament amb els departaments d’operacions, posar el focus en trobar maneres de facilitar la compra múltiple evitant l’ús de més embolcalls a sobre del producte.
En el meva trajectòria professional he tingut la sort de treballar en una de les millors agències de publicitat que hi ha hagut mai a casa nostra i, posteriorment, treballar en el retail alimentari. Per tant, sóc plenament coneixedor de les estratègies de venda que hi ha dins d’un establiment i dels seus lineals, però també de les múltiples solucions que poden oferir les agències especialitzades en packaging i comunicació de producte sense haver de recórrer a la solució d’augmentar l’embolcall del producte només per fer-lo més atractiu al consumidor. Només és qüestió de voluntat per part de tots els agents implicats en la cadena de valor alimentària el fet de reduir els embolcalls innecessaris amb l’objectiu final de generar menys residus i també estalviar cost.
