Molt més aviat del que tots podíem esperar la COVID-19 ha tornat amb prou força com per fer-ho trontollar tot una altra vegada. Quan les ferides al món agroeconòmic encara no estaven tancades del tot, però poc a poc es tornava a una “nova normalitat” o “represa”, i les teranyines que s’havien format al calaix de molts negocis anaven deixant pas a uns petits ingressos, sovint minsos però ingressos en qualsevol cas, el virus ha colpejat de nou i les autoritats, encara neguitejades per la gestió que van fer de la crisi, s’han afanyat a dictar noves mesures per intentar aturar els rebrots de la maleïda Covid-19.
Segurament que les diferents administracions han tingut una part de culpa dels rebrots, però una altra part, potser la més gran, és de nosaltres mateixos, la gent. La velocitat a la que vàrem sortir del confinament, marcada pel desig d’una banda, però també per la necessitat derivada d’una situació econòmica delicada per l’altra, va produir en una part molt important de la població una sensació de que la crisi s’havia acabat, que el coronavirus ja era història i que tot havia estat un malson. La baixada de guàrdia de la població, obviant les mesures de seguretat com l’ús de la mascareta, la distància de seguretat, juntament amb les ganes de tornar a socialitzar i de fer reunions amb familiars i amics, han estat un caldo de cultiu perquè el virus tornés a revifar. I el pitjor de tot és que si no prenem consciència que això encara no ha acabat del tot i tornem a una situació de confinament, serà el tret de gràcia per a molts negocis.
Un nou confinament implicarà el tancament irreversible de bars, restaurants, botigues, etc., i de bell nou tornarem a veure com els ramaders i els pagesos tenen dificultats per vendre els seus productes, les flotes pesqueres s’hauran de quedar a port… i portarà una nova onada de treballadors aturats i una baixada de la renda disponible. Tot plegat un desastre.
Davant d’això només hi ha una actitud possible: ser conscients que el virus conviu amb nosaltres i que no només hem de prendre totes aquelles mesures de seguretat que ens aconsellen les autoritats sanitàries sinó que hem de portar un estil de vida que sigui coherent amb el risc de contagi del virus. Sinó és així, com diria aquell: que Déu ens agafi confessats!
