El passat 8 de gener els restaurants que hi havia al Port Olímpic de Barcelona van oficiar el seu darrer servei de migdia abans que haguessin de tancar amb motiu del projecte de transformació del Port Olímpic que impulsa l’Ajuntament de Barcelona. De tots és sabut que aquest espai va néixer l’any 1992 amb motiu de la celebració a Barcelona dels Jocs Olímpics.
En la meva condició de treballador d’una consultora tecnològica proveïdora del Comitè Organitzador dels Jocs Olímpics Barcelona 92, vaig ser testimoni de com es va construir el Port Olímpic, i l’atzar va voler que formés part del grup de persones que, per la raó esmentada, fóssim els primers clients dels primers restaurants que es van establir en aquest indret. Acabats els Jocs Olímpics i els Jocs Paralímpics de Barcelona, el Port Olímpic es va obrir a la ciutadania i Barcelona va estrenar un espai on es combinava gastronomia -amb els restaurants del Moll de Gregal- i oci nocturn -amb el permís d’alguna gelateria i algun bar-, al Moll de Mestral. Tot plegat conformava una oferta d’oci molt celebrada aleshores per la ciutadania de Barcelona, que va convertir el Port Olímpic en espai de moda i tendència a la ciutat. Això va durar dels anys post Jocs Olímpics i fins ben entrada la primera dècada del nou segle. Poc a poc, el tarannà d’aquest espai barceloní va anar canviant i els restaurants van iniciar un davallada de qualitat en tots els aspectes, i els locals d’oci nocturn van agafar una deriva que atreia públics que lluny d’ajudar a sumar més visitants, el que van fer va ser allunyar-los. La conseqüència de tot plegat és que l’espai va arribar a un punt que era més conegut pels seus incidents que per la seva oferta d’oci.
I l’Ajuntament de Barcelona, una administració que, des de l’any 2015, precisament no destaca pel seu entusiasme i suport al sector de la restauració, l’any 2020 va decidir encarregar a l’empresa Barcelona de Serveis Municipals (B:SM) un projecte per transformar el Port Olímpic per convertir-lo en un espai compromès amb la ciutadania. L’oci nocturn, considerat el culpable de la degradació de l’ambient del Port Olímpic, desapareix en el nou projecte.
Veient el projecte, té coses positives, com l’eliminació de certes barreres arquitectòniques que afavoriran la integració del Port Olímpic al seu entorn, tant al Passeig Marítim del Port Olímpic com a la propera platja de la Nova Icària. El Moll de Mestral, on hi havia tots els locals d’oci nocturn, es transformarà en un pol d’atracció d’empreses d’economia blava, un sector en el que confien que es facin compatibles el desenvolupament econòmic i el social amb la conservació dels ecosistemes marins. I la part del projecte que més ens encurioseix als amants de la bona taula és el que anomenen Balcó Gastronòmic del Port Olímpic, que estarà situat al Moll de Gregal, on fins ara ja hi havia els restaurants, i que estarà format per onze restaurants i, el que anomenen, tres espais gurmet. Dels onze restaurants nous, triats mitjançant un concurs públic, quatre ja en formaven part fins ara, La Fonda, La Barca del Salamanca, El Cangrejo Loco i La Taberna Gallega de Marcos.
La part més misteriosa del nou projecte són els tres espais gurmets, citats en el projecte però dels que poca cosa n’ha transcendit. Alguns mitjans apunten que seran botigues de productes alimentaris. Si és cert, no voldria pas ser un dels licitants. Doncs ja m’explicareu qui, en la societat actual, es desplaçarà fins al Port Olímpic per comprar -a menys que siguin capaços de crear una oferta diferenciada i prou potent que no existeixi al centre de la ciutat i que justifiqui el temps de desplaçament fins allà-.
Davant de tot plegat, la meva inquietud és si el nou Port Olímpic serà capaç d’atraure el públic que els agradaria i, per tant, si seran capaços de dinamitzar la zona, per convertir-lo en un eix de futur. I que no passi com altres espais de la ciutat, com el Port Fòrum, que malgrat tot els que es projectava, ha acabat sent un espai fred i solitari.
