Possiblement l’aspiració de molts elaboradors i fabricants de qualsevol gremi seria tenir el producte més car del món, però tanmateix segur que pensen que aquests objectiu és irreal i ni tan sols es plantegen la manera d’intentar aconseguir-ho. No és el cas de Juan Manuel Moreno, un forner d’Algatocín, un petit poblet de la província de Málaga, que un bon dia va decidir que ell fabricaria el pa més car del món.
I va ser dit i fet, l’any 2016 va elaborar un pa on a més dels ingredients tradicionals necessaris per fabricar-lo hi va afegir uns ingredients molt especials que el van ajudar a aconseguir el seu objectiu. Es tracta d’or i plata comestibles. Aquests metalls preciosos aptes pel consum alimentari, si bé no aporten cap mena de sabor al pa, sí que li atorguen un posicionament de producte de luxe i esnobisme. De seguida que la notícia va arribar als xeics àrabs i als multimilionaris russos instal·lats a la Costa del Sol, aquests es van afanyar a ser els primers clients de l’agosarat forner. Tot i que segons quina font es consulta les xifres van variant, sembla que aquest pa d’or i plata es va vendre a 3.700 euros/kg. La mida més demandada, segons explica el mateix Moreno, és el barrot de 400 gr. que es ven per 1.480 euros la peça. L’any 2019 va vendre 112 peces i el 2020, amb la crisi derivada de la pandèmia pel mig, va vendre 96 peces.
Animat per l’èxit d’aquest primer pa de luxe, va ampliar la oferta amb cinc nous tipus de pans especials que, a més de or i plata comestibles, porten flocs i flors tatuades que li donen al pa un aspecte d’obra d’art. També ofereix un servei de pans especials totalment personalitzats, que en funció del nombre d’ingredients triats, i que poden arribar a costar fins a 10.000 euros/kg. I, segons sembla, de clients no n’hi falten.
Juan Manuel Moreno, l’agosarat propietari de la forneria Pan Piña d’Algatocín, una petita empresa fundada pels seus sogres l’any 1940, ha aconseguit el seu propòsit de vendre el pa més car del món gràcies a l’empenta i la rauxa que el van portar a ser optimista i intentar-ho. Si no ho hagués intentat, de ben segur que no ho hagués aconseguit. Com diu la cançó de Lluís Llach: “ No abarateixis el somni, o et donaràs per menyspreu tu mateix”.
