La suposada “dieta mediterrània” (jo en diria, si de cas, alimentació) s’ha convertit en un pur motiu d’especulació comercial i mediàtic de dietistes, metges, cuiners i comunicadors ociosos (o ignorants). I polítics que encara ho són més, i que la varen declarar, des de Sòria (?), “patrimoni de la Humanitat”! Suposo que aconseguireu una vida més sana i més longeva a base de “torreznos”, ous ferrats amb xoriço, “picadillo” de pasta de xoriço, potatge de mongetes, algun “migueletes” (cep), yemas i mantega amb un munt de sucre, que és el que es menja fonamentlament a Sòria -tot molt bo, per cert-.
Entre les seves meravelles ens diuen que és la “més sana del món”. No deixa de meravellar-me aquest maniqueisme, però si parlem en aquests termes, això és una falsedat. Informes solvents d’organitzacions sanitàries -lligades a la OMS- ens diuen que, si de cas, atenent als diversos paràmetres -qualitat de vida, manca de malalties, i, sobretot, longevitat-, la dieta més “sana” del món” és la japonesa. I, dintre del Japó, els habitants de l’illa d’Okinawa són coneguts pel fet de tenir una menor quantitat de malalties cardiovasculars, i d’altres tipus, i de tenir la més gran longevitat.
Els uchinanchu n’estan molt ogullosos, enfront dels yamatunchu (japonesos), ja que són una nació amb una història i una llengua pròpies. I una cuina excel·lent: me n’ agrada, especialment, la sopa de peus de porc que un amic d’allà, que viu a Nova York, em va fer tastar (Ashitibichi, en okinawès). Doncs bé, tornant a la salut: s’ha relacionat la plàcida vellúria dels habitats de l’illa al fet que consumeixen el doble de tofu (mató o brossat de soja) que al Japó. Els vegetarians, que el varen posar de moda, o els adeptes a les cuines orientals, estaran d’enhorabona. Ara bé; resulta que la cuina d’Okinawa també fa un gran consum de porc, més que la mitjana! I no només mengen sopa de peus. Per tant, tornant al principi, deixem-nos de “medicalitzar” la cuina, com diu el Dalai Lama: a cada poble la seva religió i cultura, i, per tant, la seva alimentació. No som okinawesos, i per molt de tofu que mengem, segur que no viurem més, perquè els fets són molt més complexos.
O ho haurien de ser, menys per aquests falsos profetes de la “dieta mediterrània”. La revista de distribució gratuïta “Consejos de tu farmacéutico” (i en català?), que es pot trobar a les farmàrcies, hi ha aparegut un galdós article dedicat a pontificar sobre els “mantres” d’aquesta dieta: la més saludable -ho guareix tot, excepte els peus plans i la calvície, i ho cura tot, incloent la depressió (sic)-, l’herència clàssica -la trilogia del pa, l’oli d’oliva i el vi (només poden fer aquesta dieta els cristians, pel que es veu)- i altres amenitats per a innocents. Els musulmans, gairebé ni toquen l’oli d’oliva -suspecte de ser jueu-, i, evidentment, encara menys el vi i el porc, dos dels pilars de l’alimentació mediterrània.
