És curiós com les cartes dels restaurants van patint cada cert temps la irrupció d’alguns plats. Quan hi apareixen les primeres vegades fan fortuna, es posen de moda, es converteixen en top vendes, els adopten en tota mena de restaurants… i arriba un moment en que tot i que la gran majoria de la clientela els avorreix, no hi ha manera de que surtin de les cartes.
Un dels plats que està passant per aquesta situació és l’amanida de burrata. Dels mateixos autors que l’amanida de rul·lo de cabra -sí, sí, aquella amanida feta a base de mesclum, tomàquets cherry i coronada amb un generós tall de formatge rul·lo de cabra passat per la planxa o la paella, tot generosament amanit amb una falsa reducció de vinagre de Mòdena-, ara han arribat a les cartes dels restaurants les amanides on la burrata n’és l’ingredient principal.
Hi ha establiments que senzillament han substituït directament la rodella de formatge rul·lo de cabra per una burrata que poc té a veure amb l’autèntica burrata italiana que elaboren a la regió de la Pulla i, en comptes d’amanir-la amb la falsa reducció de vinagre de Mòdena, ara s’amaneix amb un pseudo-pesto líquid o amb un oli d’alfàbrega. Per contra, hi ha restaurants que han creat amanides de burrata delicioses, amb una burrata de qualitat i amb un treball creatiu al darrera, però la seva demanda ja es comença a veure afectada per la gran plaga d’amanides de burrata que figuren a gairebé totes les cartes dels restaurants.
La burrata és un formatge que, tant en les seves versions més industrials com en les més artesanes, té una textura derivada de la pasta filada barrejada amb nata que no tan sols és atractiva visualment -sobretot si és una burrata que en tallar-la escampa tot el seu contingut fluid per tot el plat- sinó que sempre resulta molt llaminera i combina de manera excel·lent amb els ingredients tradicionals de les amanides.
La burrata, si és de qualitat i en especial elaborada amb llet de búfala, és tan llaminera i adquireix tant de protagonisme en l’amanida que fa molt fàcil menjar-la i gaudir d’aquest plat, a priori tan lligat a la cuina quotidiana. La burrata és capaç de convertir una amanida en un plat atractiu, possibilitat que serveix de penitència de molts comensals que, un cop asseguts a taula, intenten no sentir-se culpables d’arruïnar unes quantes hores de gimnàs cremant-les en un bon àpat i abans d’un suculent plat principal s’inclinen per demanar un plat teòricament lleuger.
