Què serien molts dies festius sense el pollastre a l’ast, el rei dels plats dels dies en que no ens ve de gust cuinar i el salvavides perfecte davant de convidats inesperats? Però el pollastre a l’ast també genera una de les situacions més divertides quan toca repartir-lo entre els comensals: és el moment en que cadascú manifesta la seva preferència per un dels dos quarts diferents de que consta el pollastre, el que té per protagonista el pit i l’ala o el que té la cuixa. I comencen les negociacions per quadrar el nombre de quarts de pit i de quarts de cuixa entre els comensals.
Com succeeix en tantes altres situacions, els partidaris més radicals de cadascuna de les parts tenen postures irreconciliables, i és gràcies als que els és igual un part com l’altre que moltes vegades s’assoleix un repartiment satisfactori per totes les parts. Però si no tenim la sort de comptar amb comensals comodí, l’única solució és comprar més pollastres dels que caldrien per satisfer a tothom.
Els partidaris de la cuixa, de carn més melosa i de textura més fina, no suporten la carn de textura més ferma i sense greix del pit. I viceversa. A nivell de salut, segons la gran majoria de nutricionistes, les diferències entre ells són molt subtils, així que aquest no és un argument de pes.
Sembla ser, tot i que no he trobat una font prou fiable per assegurar-ho, que hi ha molts més partidaris de la part de la cuixa que de la part del pit, pel que les cuixes solen ser un botí més preuat que els pits.
En el cas dels meus cercles familiars i d’amics, aquesta premissa es compleix, i jo com a militant de la facció que prefereix el quart del pit i de l’ala, mai he tingut problemes per poder aconseguir la part del pollastre que més m’agrada.
I vosaltres, sou de pit o de cuixa?
