El món està immers des de ja fa anys en un fenomen de globalització que, d’acord amb una de les definicions que en fa la Viquipèdia, es pot considerar que són una sèrie complexa de processos que es produeixen simultàniament en l’àmbit econòmic, polític, tecnològic, cultural i ecològic (tot i que a molt diverses velocitats i implicacions) i que abasten la major part de les regions del planeta. Concretament, si ens centrem en l’àmbit de la cultura, la globalització té influència cultural perquè s’estableix una “cultura global” que és normalment la de l’Imperi dominant.
Un exemple ben clar és la irrupció que ha tingut a Catalunya el Halloween, derivat de la tradició anglosaxona, per celebrar el dia de Tots els Sants, una festa tradicional catòlica dedicada al record dels avantpassats, que se celebra el dia 1 de novembre i que està íntimament relacionada amb la festa que se celebra l’endemà, la del Dia dels Morts o Dia dels Difunts, el 2 de novembre. A Catalunya ja tenim, des de finals del segle XVIII, una tradició pròpia per celebrar la diada de Tots Sants -o la vigília que és la Castanyada-, però la influència que exerceixen les tradicions anglosaxones, la cultura dominant en els països occidentals, sumada a l’esnobisme dels que pensen que tot el que ve de fora és millor, ha anat arraconant la celebració de la Castanyada per donar pas al Halloween.
En ser un fenomen globalitzat, als departaments de màrqueting de les empreses multinacionals els resulta molt més productiu adoptar el Halloween com a objecte de les seves campanyes de publicitat que no les tradicions locals, com és el cas de la Castanyada. El drama succeeix quan les empreses locals també ho fan. La conseqüència final d’aquesta situació és que les noves generacions, les que ja han nascut i crescut en el món globalitzat, van adoptant en el seu imaginari les tradicions imposades per les cultures dominants dins del fenomen de la globalització -en aquest cas el Halloween-, i van quedant en l’oblit les tradicions locals -en aquest cas la Castanyada-. I el drama s’accentua quan a les escoles de casa nostra, que haurien de ser, juntament amb l’àmbit familiar, la garantia de perduració de les nostres tradicions, també cedeixen a la cultura dominant i celebren el Halloween en comptes de la Castanyada, o en el millor dels casos fan un mix de les dues tradicions.
Amb tot el meu respecte pels que prefereixen les carbasses, i discutir sobre quina és la millor traducció del “trick or treat”, a les castanyes i els panellets, i encara que aquest any la celebrarem en màniga curta, jo sóc de castanyada i ja tinc a punt el foc per torrar castanyes, els ingredients per fer els panellets i unes ampolles de vi dolç català per gaudir a la nit del 31 d’una bona festa en la millor companyia!
