Quan al novembre arriben al mercat els primers calçots de la temporada es desferma la bogeria per gaudir-los en les desitjades i festejades calçotades. El punt àlgid arriba els primers mesos de l’any, un cop passades les festes nadalenques i quan els restaurants comencen a oferir els seus menús especials calçotada i, en moltes cases particulars, s’apleguen famílies i amics per gaudir d’aquesta singular varietat de ceba tendra. La litúrgia que s’ha anat creant al voltant de les calçotades les ha convertit en àpats comunitaris que afavoreixen, gràcies al seu caràcter festiu i informal, les reunions de tota mena. Al voltant d’una taula, abillats amb un pitet ple de taques de la tradicional salsa i amb guants bruts de socarrimat, hi podem trobar famílies, grups d’amics, companys de feina, comercials amb els seus clients, agrupacions de polítics, membres d’una entitat, i tots els col·lectius que us pugueu imaginar.
Pel caràcter del propi àpat la millor escenografia per gaudir-lo amb tots els ets i uts són els establiments de restauració situats en entorns rurals, idealment en plena natura. I és per això que, la temporada de calçotades representa una, sinó la única, temporada alta per molts d’aquests restaurants rurals, i sovint una font d’ingressos clau per la seva subsistència.
Oferir una bona calçotada no és difícil, només cal tenir voluntat de fer-ho. Ara bé no tot s’hi val. Els calçots han de tenir una mida mínima, han d’estar mínimament ben fets a la flama i cal que la ració sigui generosa. La graellada posterior ha d’arribar a taula calenta i en el seu punt de cocció, no freda i recremada. I les postres, siguin les tradicionals a base de crema catalana o mel i mató, o bé siguin unes altres, també han de tenir un mínim de decència.
De la mateixa manera que molts restaurants en són plenament conscients i dissenyen uns menús atractius i procuren que els clients gaudeixin d’una bona experiència que els motivi a tornar en un altre moment, també hi ha restaurants que pretenen aprofitar-se de la situació i fer el seu particular “agost” amb la temporada de calçotades. Són els restaurants que marquen la nota discordant i que, lluny de seduir als clients, el que fan és cremar-los. I en l’època en que la informació viatja a l’instant, oferir una mala experiència al client pot significar el declivi definitiu del restaurant.
