Aquesta setmana es publicava la notícia de que un hospital belga, l’AZ Groeninge, s’havia convertit en el primer hospital inclòs en una guia gastronòmica per la qualitat del menjar que ofereix als seus pacients ingressats. Els responsables de l’hospital, convençuts que oferir uns bons menús als seus pacients, més enllà dels paràmetres mèdics, ajudaria en la seva recuperació, van iniciar un projecte amb la guia francesa Gault Millau per tal que els seus experts assessoressin a l’equip de cuina de l’hospital per millorar els menús.
La guia francesa Gault Millau, creada l’any 1969 pels crítics gastronòmics Henri Gault i Christian Millau, es va fer molt famosa per la divulgació i promoció d’establiments que oferien “nouvelle cuisine”. És una guia molt rigorosa en les seves puntuacions, i a l’hora d’avaluar un restaurant només té en compte la qualitat dels aliments que ofereix. El seu sistema de puntuació té una escala que va de 1 a 20 punts i només es publiquen els restaurants que superen els 10 punts. No va ser fins al 2004 que van atorgar per primera vegada els 20 punts a un restaurant.
Llegint la notícia el primer que a un li passa pel cap és pensar en la qualitat dels menús que serveixen els hospitals de casa nostra; i, en segon terme, si és important o crític per a un hospital que els seus pacients mengin bé en el sentit gastronòmic de la paraula. Per suposat que els hospital treballen les dietes dels pacients en funció del seu estat de salut, i de cap manera voldria que s’interpretés aquest article com una crítica cap a la tasca dels professionals que tenen cura de la complexíssima gestió dels menús d’un hospital. Tanmateix, pels equips directius dels hospitals la seva prioritat és la gestió mèdica del centre, i aspectes com els menús dels pacients són una qüestió que, en general, es veu com una despesa que han d’assumir, però intentant, dins d’uns paràmetres mínims de qualitat, minimitzar-la.
El que està bé, i per mi és rellevant de la notícia, si en fem una abstracció dels hospitals per posar el focus en els serveis de menjar per a col·lectivitats, és que hi hagi gestors que malgrat no sigui un paràmetre crític per la qualificació del seus centres, es preocupin i donin una certa prioritat a que els menús que se serveixen als seus clients -siguin pacients, alumnes, etc.- siguin menús atractius gastronòmicament. Aquests gestors són els que tenen una mentalitat de qualitat total del servei, cercant la màxima satisfacció dels seus clients i, per tant, portant a l’excel·lència els seus centres. Però, malauradament, no tots els gestors tenen aquesta visió i tendeixen només a preocupar-se dels grans temes, oblidant-se sistemàticament dels petits detalls.
El factor clau per tal que els menús de col·lectivitats no siguin millors és perquè sempre són un servei secundari i, per tant, no és un factor que es tingui en compte a l’hora de triar, per exemple, una escola o un hospital privat.
