Aquesta setmana vaig tenir el goig de fer una sessió de formació a un grup de professionals que treballen en la sala de diversos restaurants de l’àrea metropolitana de Barcelona. Era un grup que voltava la trentena de persones, on la majoria eren dones. Totes elles treballen com a caps de sala, sommeliers o simplement com a cambreres, però totes amb una vocació i una il·lusió tremenda per fer feliços als clients del restaurants on presten els seus serveis. Durant la sessió vàrem parlar de molts temes, i en tot moment en l’ambient hi havia el repte de com fer cada vegada millor la seva feina. Durant la sessió va aparèixer un tema que em va deixar glaçat: l’assetjament a que alguns clients sotmeten al personal de servei, sobretot al servei femení.
Amb un to de pena, però amb fermesa, algunes de les dones que assistien a la sessió varen exposar que existeix un col·lectiu de clients que interpreten que els somriures d’amabilitat i la complaença dins del servei que elles els adrecen en pro de fer més agradable l’experiència, són una insinuació i que això els dona dret a assetjar-les i fer insinuacions de tota mena. Aprofundint en la qüestió, la majoria d’elles coincidia en el perfil dels clients: eren persones que feien un àpat d’empresa, i tot començava a les acaballes de l’àpat, quan l’efecte de les begudes alcohòliques consumides els desinhibia.
És evident que en el rerefons d’aquest assetjament hi ha un masclisme que avui dia ja no és tolerable en la nostra societat. La màxima expressió del plaer hedonista quan estem en un restaurant és que l’entorn sigui agradable i relaxant, que el servei sigui exquisit, i que l’àpat -el menjar i el beure- sigui excel·lent, tant per la qualitat dels ingredients com per la tècnica del cuinat. Tot l’equip del restaurant, tant de cuina, com de sala, com dels serveis auxiliars, treballen perquè l’experiència del client sigui memorable.
Per tant, senyors masclistes, heu de tenir clar que per ser qui sou, i per molt càrrec, capacitat econòmica o de qualsevol altra índole que hagueu mostrat, les cambreres, les sommeliers i tota la resta de les dones que treballen en un restaurant, no es rendiran als vostres peus i no estaran esperant-vos per iniciar una bonica història d’amor o per satisfer les vostres fantasies.
Tota la meva solidaritat i una forta abraçada a totes les companyes que treballen en establiments d’hoteleria i restauració. I, sobretot, respecte per elles!
