La raclette és una recepta de la cuina tradicional del cantó suís de Valais i forma part del receptari de la cuina d’alta muntanya. Apareix citada per primera vegada en uns escrits que daten del segle XII, al cantó d’Unterwalden, que parlen d’un formatge que es fon a la calor de les brases. La llegenda explica que Guillermo Tell es va menjar un plat de “formatge rostit” abans de fer la seva famosa gesta. Com la fondue de formatge, la raclette també és un plat de caràcter social, que permetia a les famílies reunir-se al voltant d’una taula i fer tertúlia al temps que anaven menjant.
La raclette consisteix en sotmetre una porció de formatge amb capacitat fundent a una font de calor, originalment un foc de brases, perquè es fongui el formatge. Un cop que l’escalfor de la font ha fos el formatge, aquest es menja acompanyat de patates bullides, embotits i adobats. La raclette autèntica es realitza amb el formatge Raclette du Valais AOP. Si en voleu fer una versió catalana, els formatges més adients són el Babaus, de la formatgeria Mas Alba de Terradelles (Pla de l’Estany) o el Gera, de la formatgeria Molí de Ger (Cerdanya).
Per preparar una raclette cal disposar d’un aparell que permeti fondre el formatge de manera segura i còmode. Bàsicament, al mercat es troben dos tipus d’aparells que fan aquesta tasca:
- El primer, pensat per preparar la raclette a partir del formatge llescat, consisteix en una resistència elèctrica, damunt la qual es col·loquen unes mini paelles, on es diposita el formatge per ser fos. Normalment a sobre de l’espai habilitat per col·locar les paelles, aquests aparells porten una planxa, que es pot utilitzar per cuinar aliments alhora que es fon el formatge.
- El segon tipus d’aparell, pensat per fondre el formatge en porcions d’un quart o de la meitat d’una roda de formatge adient per la raclette, consisteix a col·locar la peça de formatge a sobre d’un suport situat a sota d’una llum incandescent que amb la seva potència calorífica fon la superfície del formatge. Quan hi ha prou quantitat de formatge fos, llavors es retira la peça de sota la llum i es rasca amb l’ajuda d’una espàtula perquè caigui damunt de les patates bullides o del plat i es pugui menjar.
