Tot i que tradicionalment els formatges de tipus serrat -molt típics de les zones d’alta muntanya de les comarques de Pirineu i Pre-pirineu- s’elaboraven amb llet d’ovella, a partir dels anys 80, amb l’aparició del moviment neorural, es van començar a produir també amb llet de cabra. La Formatgeria de Tòrrec, situada a Vilanova de Meià, una petita població al vessant sud de la serra del Montsec de Meià, a la comarca de la Noguera, és una d’aquestes formatgeries que després d’iniciar la seva activitat formatgera elaborant formatges de pasta tova, en els darrers temps ha començat a elaborar un formatge madurat del tipus serrat amb llet del seu ramat de cabres.
El Nerill és un formatge elaborat amb llet crua de cabra, de quallada enzimàtica, pasta premsada i pell natural. Té forma de cilindre de cares planes amb les cantonades arrodonides, un pes d’aproximadament d’1,6 kg i una maduració que volta els 4 mesos. La seva pell desprèn les típiques aromes de la maduració en celler. La seva pasta és de color groguenc, més fosca prop de la pell que en el centre, d’aspecte ferm i amb presència de petits forats d’origen mecànic. Les aromes de la pasta encara són de cert record làctic, apreciant-se l’evolució deguda a la seva maduració.
En boca és un formatge de tacte secant, textura granulosa, de sabor intens, amb el punt de sal, tot i que ben present, molt ben equilibrat. Les notes provinents de la maduració, marcades per l’evolució de les notes làctiques cap a notes de llet cuita i record de cereals. És un formatge de gust llarg i força persistent, certament llaminer malgrat que deixa la boca amb una certa sensació de sequedat, que tot i no ser gens agressiva, si que demana que la refresquem.
Per refrescar la boca cal anar amb compte de no triar un vi que sigui excessivament potent -tot i que sí que ha de tenir un cert cos-, ja que podria eliminar tot el reguitzell de matisos aromàtics que el formatge ens ha deixat. L’acompanyen especialment bé els vins blancs fets amb raïms procedents de la viticultura de muntanya, com ara macabeus, garnatxes, fins i tot rieslings, sempre que tinguin una acidesa ben equilibrada, presència de la fruita i una textura untuosa.
