Les ortiguilles de mar (anemonia sulcata) són unes anemones marines del grup dels celenteris, que malgrat el seu aspecte que pot fer pensar que són un vegetal, en realitat són del regne animal i es consideren gastronòmicament com un marisc. Viuen enganxades a les roques del fons del mar o en esculls de colar, on s’alimenten de petits invertebrats, peixos i crustacis que cacen amb els seus tentacles.
Tot i que són abundants en gairebé tots els mars i oceans, es van fer molt populars a les costes del sud de la península ibèrica, sobretot a Cadis, quan es van començar a consumir en els anys de la postguerra civil espanyola per alleugerar la penúria de la gana. Des d’aleshores s’han fet un lloc en les cartes de la gran majoria de restaurants de cuina marinera, sobretot d’aquelles contrades. A casa nostra es comencen a trobar a la zona del Delta de l’Ebre. La seva temporada és de març a desembre.
Són molt difícils de trobar fresques fora dels mercats propers a les costes on les pesquen, ja que són molt fràgils i s’han de mantenir en aigua de mar fins al moment de cuinar-les. Al seu hàbitat natural, els seus tentacles tenen una punta de color rosa intens, que es perd ràpidament en treure-les del mar degut a l’oxidació. Cal anar en compte a l’adquirir-les fresques, ja que han d’estar completament netes de la substància urticant que tenen als seus tentacles i que els serveix per atordir a les seves preses. Sense ser perillosa per a la salut humana, si en queden restes, pot donar una tacte picant que pot arribar a ser incòmode. Es poden comprar congelades i fins i tot precuinades.
La manera més típica de cuinar-les i que les fa idònies com a aperitiu són fregides a l’andalusa. Primer s’enfarinen i posteriorment es fregeixen amb oli d’oliva verge extra a 180ºC. fins que quedin molt cruixents per fora i ben tendres per dins. Un cop fregides, només cal posar-les en un plat amb paper absorbent per eliminar l’excés d’oli, i ja estan llestes per ser servides.
Cuinades agafen tonalitats verdoses que les fan molt atractives, presenten una textura tova molt particular i tenen un sabor molt intens a mar. Són molt saludables en ser una font de calci, iode, ferro i magnesi, aporten fibra i tenen propietats diürètiques.
Més aperitius
Si t’agraden els aperitius i vols saber-ne més sobre alguns d’ells, també hem parlat de:
La Gilda: verda, salada i una mica picant
Musclos en escabetx sobre xip de patata
Daus de bacallà fumat amb melmelada de tomàquet
Escopinyes al vapor de vi blanc
Rovellons ‘botonets’ del Pirineu català confitats
Cacauets fregits amb mel i salats després
Hummus amb bastonets de pastanaga
Pebrots cherry farcits de crema de formatge
Llardons de pagès de la Garrotxa
Llagostins de Sant Carles de la Ràpita
Torrada de pa amb tòfona fresca
Xupa xups de colomí glacejats amb salsa de soja i mel
Broquetes de taronja i pernil d’ànec
Torradeta amb pesto, tomàquets secs i formatge parmesà
Fingers de formatge arrebossats
Torradeta de daus de tomàquet i sardina fumada
Cacauets torrats i arrebossats de wasabi
Ventresca de bonítol en conserva
Pinxo d’ou de guatlla amb sobrassada
Sèpia saltejada amb rossinyols
Rossinyols saltejats amb all i julivert
Ous de guatlla farcits i arrebossats
Figues amb anxoves i perles d’oli
Farcellets cruixents de botifarra negra
Torradetes de tàrtar de llonganissa curada
Salmó marinat a l’estil Manel Sales
Tartaletes de pesto i tomàquet sec
Ostres arrebossades acompanyades de maionesa d’ostres
Farcellets de remolatxa i guacamole
Pastanagues baby glacejades amb mel
Carn freda de llengua de vedella
Mini torrada de remenat de ceps
Copa de foie gras amb poma i festucs
