agraph -->

Blanc, negre, amb llet, fruita seca, licor o fruita… De xocolates n’hi ha moltes i rumors sobre els seus efectes i propietats també. Els efectes atribuïts a aquest aliment són incomptables, però no tots són certs, tal i com publica l’OCU: Si la xocolata és negra no engreixa? És antidepressiu? Provoca acne?

1. Ni antidepressiu, ni addictiu

Hi ha moltes persones que es declaren “addictes” a la xocolata i necessiten prendre-la cada dia. No obstant això, la xocolata no pot ser inclosa a la categoria de substància addictiva, una altra cosa és que la persona senti desig o anhel de prendre-la.

Sovint, es parla de les propietats antidepressives de la xocolata degut a la presència de molècules com la feniletilamina, la anandamina o el triptòfan. No obstant això, aquest efecte no està demostrat, per la qual cosa l’EFSA no avala aquesta afirmació.

El que sí que és cert és que menjar xocolata desperta en nosaltres un sentiment de confort i plaer. Això es deu al fet que el seu consum augmenta la secreció de serotonina, la qual cosa genera satisfacció.

Respecte als beneficis per al cor, no hi ha evidència que els flavonoides presents en els sòlids del cacau tinguin aquest efecte.

2. Xocolata negra, més estimulant i saciant

La xocolata està composta per diverses substàncies i entre elles estan la cafeïna i la teobromina, que es caracteritzen per estimular el sistema nerviós central. Això explicaria perquè quan mengem xocolata ens sentim (temporalment) més enèrgics. Ara bé, cal anar amb compte de no abusar d’aquest aliment, perquè podríem acabar patint episodis de nerviosisme o taquicàrdia si l’ingerim en grans quantitats.

3. La xocolata negra engreixa menys?

Si tries menjar xocolata negra, fes-ho perquè t’agrada més i no perquè creguis que engreixa menys, perquè no és així.

La xocolata és un aliment molt calòric i ric en greix, i la veritat és que pràcticament no hi ha diferències entre un tipus i un altre. És més, i al contrari del que molts pensen, una xocolata negra de 70-85% de cacau és més energètica (600 kcal/100 g) que una xocolata amb llet (una mitjana de 535 kcal/100 g). De la mateixa manera que, també, té un major contingut en greix (43 g enfront de 30g). Una cosa bastant lògica si tenim en compte que la llet és menys calòrica i grassa que la xocolata.

Xocolata negra | Pixabay
Xocolata negra | Pixabay

4. Xocolata negra i pura?… No sempre

No existeix una norma que vinculi el terme “negra” amb la xocolata negra pura. És més, qualsevol xocolata amb un mínim del 35% de cacau pot vendre’s com a xocolata negra (no està legalment definit), per la qual cosa no és estrany trobar a les botigues tauletes de xocolata amb paraules com a “negre”, “amarg” o “extra cacau” en el seu etiquetatge. Això pot resultar molt decebedor per als qui esperen el sabor típic de la xocolata negra. Per aquesta raó, recomanem fixar-se en el percentatge de cacau que apareix en l’etiqueta del producte.

Un altre reclam molt utilitzat en la indústria xocolatera és l’adjectiu “pur”. En aquest cas, l’ús d’aquest terme tampoc té una exigència mínima de contingut en sòlids del cacau. Es tracta d’un mer reclam publicitari.

5.La xocolata Bean to bar és millor?

En realitat, la qualitat del producte depèn principalment de la matèria primera que s’utilitzi, però també influeixen altres qüestions.

A finals del segle passat va sorgir el moviment bean to bar en algunes fàbriques dels Estats Units, amb la intenció de confeccionar xocolata a petita escala o artesanal i recuperar el sabor original del cacau en la tauleta de xocolata. Aquests fabricants reivindiquen fer xocolata “des de la fava o llavor de cacau”, controlant totes les etapes del procés d’elaboració (torrat, espellofament, refinat, conchado i temperat), fins a obtenir el producte final. En general, aquesta xocolata s’elabora amb una sola varietat de cacau (diferenciat segons el seu país d’origen) i la seva llista d’ingredients es redueix a 2 (cacau i sucre, prescindint de la lecitina de soya, vainilla, llet en pols o mantega de cacau). A més, se li presta especial atenció durant el procés de fabricació de la tauleta de xocolata.

6. La xocolata blanquinosa pot menjar-se

Si no es conserva bé, la xocolata pot perdre lluentor i agafar una coloració mat blanquinosa o grisenca. Tot i que l’aspecte i la textura el fan menys apetitós, això no fa que deixi de ser apte per al consum.

Aquest fenomen es deu principalment a la formació de cristalls de sucre o de matèries grasses. I com passa això?

  • La cristal·lització del sucre sol passar perquè hem guardat la xocolata en un ambient amb molta humitat. Això fa que el sucre migri a la superfície, es cristal·litzi i es formi una pel·lícula.
  • La cristal·lització de matèries grasses és un problema menys conegut, provocat pel greix del cacau i la llet quan estan en contacte amb altres ingredients (galetes, fruita seca…).

Si vols mantenir la xocolata amb bon aspecte, guarda’l en un lloc sec, airejat, protegit de la llum i a 15-18 ˚C de temperatura. I, al contrari del que molta gent pensa, no ha de guardar-se a la nevera.

7. La xocolata és culpable de l’acne?

Encara que moltes persones relacionen l’aparició d’acne amb el consum de xocolata, fins avui, no hi ha cap estudi que demostri que un tipus de menjar millori o empitjori l’aparició de grans.

És més probable que darrere d’aquest problema causat per un trastorn de les glàndules sebàcies es trobin factors com l’herència, els desordres hormonals, el cicle menstrual, la presa de medicaments, alguns cosmètics, irritacions, o l’excés d’humitat o calor, més culpables que l’haver menjat xocolata.

En qualsevol cas, et recomanem que segueixis una dieta variada, sense abusar dels sucres i els greixos, per a prevenir la possible aparició d’acne.

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa