Hi ha estudis que confirmen que certes substàncies potencialment perilloses poden passar de l’envàs a l’aliment. Tot i això, falta informació sobre els efectes i riscos que té aquesta migració. T’expliquem els possibles perills per a la salut, les situacions en les quals hi ha major risc de transferència i els materials més segurs, seguint les indicacions de l’OCU.
Innocuïtat dels envasos d’aliments
La migració és el pas de compostos químics procedents de l’envàs als aliments que conté. El ventall de materials els components dels quals poden passar de l’envàs al menjar és molt ampli: plàstic, cola, paper i cartó, vernís, alumini, tints d’acolorir, etc.
A la Unió Europea hi ha més de 1.500 substàncies que han estat avaluades i autoritzades per al seu ús en materials en contacte amb aliments. No obstant això, existeixen molts altres compostos que poden migrar a l’aliment en quantitats potencialment perilloses dels quals es té poca informació i no estan controlats. A més, excepte els plàstics d’ús alimentari i altres pocs materials més, no existeix normativa europea que reguli de manera específica materials tan habituals com el paper-cartó o els elaborats a partir de fibres vegetals com ara canya de sucre o la fulla de palma.
La Comissió Europea, conscient de la necessitat de millorar la situació legislativa dels materials en contacte amb aliments, va llançar al febrer de 2019 una consulta pública per a recollir opinions sobre la normativa actual sobre materials en contacte amb aliments, i recaptar dades. Aquesta informació serà utilitzada per a crear un marc legal harmonitzat a la Unió Europea per a tots els materials en contacte amb els aliments la data de publicació dels quals s’espera en els pròxims mesos.
Són perillosos els envasos per a aliments?
Segons les dades disponibles fins avui, no hi ha perill d’intoxicació aguda, però sí efectes a llarg termini. Encara que no causin símptomes perceptibles, poden anar augmentant el risc de patir càncer o pèrdua de fertilitat. Sovint es desconeix l’origen dels nostres problemes de salut i alguns podrien ser causats per una intoxicació crònica.
Situacions de major risc
La transferència de substàncies entre l’envàs i l’aliment quan estan en contacte directe és més probable en les següents situacions:
– En el procés d’escalfament del menjar dins del seu envàs.
– En productes rics en greixos.
– En la conservació prolongada del producte (contacte de llarga durada).
– En general, la taxa de migració és baixa en aliments crus o congelats, però el risc augmenta en aliments transformats, com les salses grasses i en productes pasteuritzats o esterilitzats dins del propi envàs.
Els aliments recoberts d’oli o greix tenen més risc de migració, sobretot, de components plàstics. Els aliments àcids també poden atacar alguns metalls com l’alumini.
Al contrari del que es pensa, els microones no augmenten el procés en major mesura que un altre tipus d’escalfament, perquè la clau és la temperatura.
Materials més i menys segurs per a aliments
Mentre no s’avaluïn totes les substàncies que els componen, no podrem determinar la seguretat dels materials en contacte amb aliments. Avui dia, la informació disponible ens diu que el vidre és una bona opció, seguit de l’acer inoxidable de bona qualitat que no presentaria problemes d’alliberament de níquel.
Per a avaluar el risc, és necessari tenir en compte també quanta superfície està en contacte amb l’aliment, perquè la probabilitat de transferència serà major com més gran sigui l’àrea de contacte entre el material i l’aliment i el tipus de contacte (directe o indirecte).
Film plàstic i alumini
El que sabem fins ara és que:
– El paper d’alumini no desprèn una quantitat perillosa de metall, ni tan sols en contacte amb aliments àcids.
– En relació al plàstic, cal distingir el polietilè del PVC plastificat. El segon s’enganxa millor i és més fàcil d’utilitzar, però pot alliberar components plastificants als aliments grassos com el formatge o la carn. La majoria dels film plàstics que es venen són de polietilè. És important fixar-se en la composició que figura a la caixa.
Plàstics sense Bisfenol A
L’any 2011, per precaució, Europa va prohibir l’ús del bisfenol A, que actua com a disruptor endocrí, en els biberons. Posteriorment, la substància també va ser prohibida en els envasos d’aliments per a nens de fins a 3 anys.
Finalment, el 2022 la nova llei de residus ha estès la prohibició de l’ús d’aquesta substància tòxica, i la de ftalats, que també són disruptors, en la fabricació de tots envasos de plàstic.
Plàstic i bambú, una barreja perillosa
Usar utensilis de plàstic amb bambú en contacte amb aliments comporta riscos per a la salut, perquè substàncies tòxiques emprades en la seva fabricació (com la melamina i el formaldehid) poden migrar als aliments. La venda d’aquesta mena d’utensilis per a ús alimentari és il·legal. Per contra, els útils constituïts íntegrament per bambú són legals i el seu ús no comporta riscos.
Utensilis de paper-cartó: atenció amb les tintes
L’any 2019 l’OCU va participar en un estudi internacional en el qual es buscaven 2 grups de compostos tòxics (Amines Aromàtiques Primàries o PAA i fotoiniciadors) presents en les tintes d’impressió del paper i cartó. Analitzant 76 envasos i utensilis (gots, plats, tovallons) es van trobar substàncies nocives en nivells superiors als valors de referència en 13 d’ells, resultats que qüestionen la seguretat del seu ús.
Utensilis d’un sol ús de fibres vegetals
Es presenten com a alternatives al plàstic més respectuoses amb el medi ambient, tot i que no tots els utensilis fabricats amb fibres vegetals (com la de canya de sucre, de blat o la fulla de palma), ja que poden contenir compostos nocius que són susceptibles de migrar als aliments. Aquesta és la conclusió a la qual arriba l’OCU després de realitzar analitzar 57 utensilis d’un sol ús elaborats amb fibra vegetal, ja que es van trobar substàncies perfluoroalquilades (PFAS), cloropropanoles, alumini i amines aromàtiques primàries en nivells superiors a les referències en el 100% dels materials elaborats amb bagàs de canya de sucre i en el 45% de les palletes de paper analitzades.
Migració de substàncies: com prevenir problemes
D’acord amb la normativa europea, els materials no han de transferir substàncies a l’aliment en quantitats que puguin resultar perilloses per a la salut humana, i obliga els productors a seguir bones pràctiques de fabricació.
No obstant això, com ja hem comentat, no hi ha una normativa harmonitzada a nivell europeu per a la gran diversitat de materials que poden entrar en contacte amb els aliments (excepte els plàstics i altres pocs materials). Segons l’OCU, és fonamental disposar d’una legislació clara i comuna que protegeixi els consumidors, i demana a les autoritats europees que desenvolupin amb urgència una normativa per a tota mena de materials que hagin d’estar en contacte amb aliments.
Mentrestant, et recordem alguns consells per a evitar aquest tipus de problemes.
1. A més ús, menys transfererencia
Els utensilis usats o descolorits poden ser fins i tot més segurs que els nous. Per exemple, el risc de migració total és major en una paella nova, quan té la capa antiadherent encara intacta, les components de la qual poden passar a l’aliment durant la cocció. Amb l’ús, el revestiment antiadherent es desgasta, per la qual cosa queden menys substàncies susceptibles de ser transferides a l’aliment. El mateix passa amb els tapers de plàstic: com més s’usen, menys risc de migració. L’ús continuat dels envasos redueix el risc de migració pel fet que els materials perden a poc a poc les seves partícules migrants i, amb el temps, acaben sent “més nets”.
2. Elimina residus
Un consell abans d’estrenar un recipient o utensili de silicona (per a forn o microones): prepara una pasta amb aigua, farina i oli, enforna-la i tira-la. Renta els motlles en el rentavaixella amb aigua bé calenta. Aquest senzill mètode permet eliminar gran part de les possibles substàncies residuals que poden haver quedat després de la fabricació de l’utensili, evitant que contaminin l’aliment que prepararem.
3. Utilitza recipients adequats a cada ús
No utilitzis envasos que no siguin aptes per a ús alimentari, ni els sotmetis a temperatures per als quals no estan dissenyats. És a dir, no els escalfis en el microones si les especificacions no indiquen que resisteixen altes temperatures (una terrina de gelat probablement no ho resistirà, per exemple).
El mateix passa si els conservaràs en el congelador; fixa’t si l’envàs conté la icona que confirma que aguanta temperatures baixes.
