Cada vegada més persones, sobretot joves, es defineixen com a veganes. Per tant, segueixen exclusivament una dieta basada en vegetals, evitant el consum de qualsevol producte d’origen animal, donat el seu compromís amb la sostenibilitat i el medi ambient.
Així, els vegans es consideren preocupats per la salut tant del planeta com de la seva pròpia. No obstant això, ser vegà implica tenir sempre bona salut? Investigadors del Centre de Salut Pública de la Universitat de Viena (Àustria) han examinat ara les pautes alimentàries i el comportament quant a activitat física dels vegans i han descobert una discrepància entre l’aparença i la realitat en molts casos.
Encara que molts vegans fan més exercici que la mitjana de la població, el consum generalitzat d’aliments processats industrialment en aquest grup no pot qualificar-se de beneficiós per a la salut. Els resultats de l’estudi s’han publicat recentment en la revista científica ‘Nutrients’.
El grup de recerca, dirigit per Maria Wakolbinger i Sandra Haider, del Centre de Salut Pública de MedUni Viena, va realitzar una enquesta en línia a 516 persones amb una edat mitjana de 28 anys que eren veganes des de feia almenys tres mesos quan es va iniciar l’estudi. Com van demostrar les respostes a l’enquesta, “ser vegà no és en si mateix sinònim de ser ‘sa'”, subratlla Wakolbinger.
Per indiscutibles que siguin per a la ciència els beneficis d’una dieta basada en plantes per a la salut, cal tenir en compte el grau de transformació dels aliments consumits, sobretot en aquesta categoria.
Pastís o fruita
Amb aquest teló de fons, l’equip de recerca va arribar a la distinció entre un patró dietètic “conscient de la salut” i un altre “de conveniència” en l’estil de vida vegà. Els vegans amb una qualitat de dieta basada en la conveniència (53%) es caracteritzaven per un major consum de peix processat i alternatives a la carn, aperitius salats vegans, salses, pastissos i altres dolços, aliments precuinats, sucs de fruita i tipus refinats de cereals.
“Els estudis han demostrat clarament els efectes negatius dels aliments processats industrialment sobre la salut“, subratlla Wakolbinger. “En el cas de les persones que consumeixen principalment aliments precuinats, s’ha demostrat científicament un 29 per cent més de risc de mortalitat general, fins a un 51 per cent més de risc de sobrepès o obesitat, un 29 per cent més de risc de malalties cardiovasculars i un 74 per cent més de risc de diabetis tipus 2”.
En contrast amb el grup de menjar precuinat, els vegans (47%) classificats com preocupats per la salut consumeixen més verdures, fruita, proteïnes i alternatives làcties, patates, productes integrals, olis i greixos vegetals, i cuinen més sovint amb ingredients frescos.
La població vegana estudiada també va resultar ser heterogènia pel que fa al comportament d’activitat física: “El nivell d’activitat física dels vegans és, en general, superior al de la població mitjana d’Àustria. No obstant això, com il·lustra el nostre estudi, el grup preocupat per la salut és significativament més actiu que els que pertanyen al patró de menjar precuinat“, explica la primera autora, Sandra Haider.
‘Veganisme per a postres’
A diferència del vegetarianisme, el veganisme és una forma d’alimentació basada en plantes en la qual no només es prescindeix de la carn, sinó de tots els aliments i subproductes d’origen animal. A Àustria, aproximadament el dos per cent de les persones segueixen actualment una dieta vegana. El terme ‘vegetarianisme de pudding’ ja s’ha establert per a variants de la dieta vegetariana desfavorables per a la salut en les quals, per exemple, es consumeixen molts dolços en lloc de carn.
“En conseqüència, el patró dietètic de conveniència que identifiquem bé podria denominar-se ‘veganisme pudding'”, resumeixen les autores sobre la conscienciació a la qual volen contribuir en vista de l’auge del mercat de substituts carnis i lactis ultraprocessats. En l’actualitat, les alternatives veganes a la carn i la llet generen un volum de negoci anual de 1.700 milions d’euros a Europa.
