Dins del programa d’actes que Illueca ha organitzat pel sisè centenari de la mort de Benet XIII, Illueca (Saragossa), la seva ciutat natal, recupera les postres favorites del pontífex, el mateix amb el qual van intentar enverinar-lo l’any 1418. Es tracta d’una reinterpretació del “dolç de cidra” o citronat, que s’ha adaptat als gustos actuals, però mantenint la seva essència.
Per a l’elaboració de la nova recepta gastronòmica s’ha comptat amb el mestre pastisser Alfonso del Río, veí d’Illueca i propietari de l’obrador Granja del Río, qui ha partit de la investigació prèvia realitzada per l’historiador Alejandro Ríos. Segons del Río, “ha estat un procés complicat, perquè la cidra no és comuna en la zona”.
No obstant això, el principal repte al qual es va enfrontar va ser adaptar als gustos actuals el denominat citronat, un dolç a base de cidra molt típic del segle XIV. I és que, “l’acidesa de les postres originals podria resultar molt amarga segons els costums gastronòmics d’ara”. No obstant això, “amb una bona feina prèvia i hores i hores de cocció de la fruita per a perdre els tints amargs del cítric, s’ha fet possible l’elaboració d’un pastís molt refrescant i saborós”, indica del Río.
No obstant això, aquesta adaptació ha conservat l’essència de la recepta original sobre la base de l’exhaustiu treball de documentació d’Alejandro Ríos, donant com a resultat una base de pasta fullada farcida amb un adorn d’almívar de llimona. “Com sabíem que el Papa Lluna tenia un estómac cremat per la medicació, treballem la recepta sobre la base de la cidra. Coneixíem que prenia infusions d’aquesta fruita, així que hem creat un bescuit d’escuma amb productes bàsics suaus i almívar, i un farciment de llimona amb cidra picada per damunt i una mitja lluna de xocolata com a decoració, símbol heràldic del pontífex”, explica del Río.
Així es rescata del passat el citronat, les postres medievals favorites del Papa Lluna i amb les quals van intentar enverinar-lo l’any 1418. Dos servents li van oferir les postres amb arsènic, la qual cosa va provocar grans danys en el seu sistema digestiu, però no van aconseguir posar fi a la seva vida malgrat la seva avançada edat.
