Evidentment, no sempre podem triar el que mengem i, quan podem, en l’elecció influeixen tota una sèrie de factors culturals, ambientals, psicològics i, per suposats, biològics. Sí, el que ens agrada menjar també va en els nostres gens. Segons publica la Cadena Ser, el nostre comportament està determinat en part per la naturalesa i en part per l’ambient.
Els bessons acostumen tenir els mateixos gustos pel menjar
Els professionals de la salut tendeixen a assenyalar que el què els nens i nenes prefereixen menjar acostuma dependre del que troben a casa, si bé mares i pares perceben que l’elecció els ve de naixement.
En aquest sentit, un estudi dut a terme en una població de 2.402 famílies amb bessons va analitzar la contribució de la genètica i de l’ambient sobre la inclinació cap a tota una àmplia varietat d’aliments. Els resultats indiquen que la genètica domina en l’elecció de vegetals, fruites i proteïnes, mentre que l’ambient ho fa sobre els aperitius, els lactis i els sucres.
És a dir, que als nens i nens els agradin els aliments més sans i nutritius, aquests que intentem incloure en la seva dieta, depèn de la genètica; en canvi, el que més engreixa i és menys sa depèn del fet que ho trobin a mà.
I són ben coneguts els casos de bessons als qui a tots dos els agrada -o disgusta- el mateix. Un altre estudi dut a terme també amb aquesta mena de germans, i que incloïa a més de 2.000 individus, va mostrar que l’elecció del menjar basat en sabors i característiques nutritives similars estava determinada no només per l’ambient compartit, sinó també per la genètica.
I què passa quan els bessons es fan grans? Que el factor heretable es manté: si no els agraden les llenties, cap dels dos menja llenties. No obstant això, la influència de l’ambient compartit desapareix en favor de l’experiència personal: cadascun decideix si tenir a mà o no, per a picotejar, aliments dels que més engreixen .
