T’agrada la pasta? Però també t’agrada especialment l’arròs? Doncs segur que t’has preguntat en més d’una ocasió quin dels dos aliments engreixa més. La resposta, com és d’esperar, és “depèn”. I de què depèn? De quantes calories mengem amb aquests aliments. Però també cal tenir en compte altres factors, com la densitat calòrica i la forma en el qual es consumeixen aquests dos productes, que al costat del pa sens dubte poden considerar-se les principals fonts d’hidrats de carboni complexos, segons publica ‘Ok Diario‘.
Calories de l’arròs i la pasta
La densitat calòrica de l’arròs i la pasta són completament equivalents: unes 350 kcal per cada 100 g (la pasta té una mica més, 370, però des d’un punt de vista pràctic canvia poc). Una densitat calòrica molt alta, similar a la de la nata, molts formatges i moltes postres. Però aquest valor és enganyós, perquè es refereix a pastes i arrossos crus: una vegada cuinats, gràcies a l’aigua que absorbeixen durant la cocció, la densitat calòrica descendeix fins a unes 160 kcal/hg per a la pasta, i 120 kcal/hg per a l’arròs.
Aquesta diferència es deu al fet que l’arròs és capaç d’absorbir una major quantitat d’aigua que la pasta, i com que l’aigua té zero calories, la densitat calòrica de l’arròs es “dilueix” més que la de la pasta.
Des del punt de vista de la densitat calòrica, o calories per 100 g de producte, l’arròs té un avantatge tangible sobre la pasta.
Valors nutricionals de l’arròs i la pasta
A part de les calories, existeixen diferències substancials respecte a altres característiques nutricionals? Per exemple, com ens va a nivell de macronutrients ? La pasta conté una quantitat significativament major de proteïnes que l’arròs (10-11 g enfront de 6-7 g d’arròs), que d’altra banda conté una quantitat lleugerament superior de carbohidrats.
Aquestes diferències també tenen una petita influència en l’índex glucèmic, que en mitjana és més alt en el cas de l’arròs.
La pasta i l’arròs engreixen?
En l’imaginari col·lectiu, la pasta és sens dubte un dels productes que engreixen. Normalment el primer que penses a eliminar o reduir dràsticament quan et poses a dieta és la pasta.
Si per ‘pasta’ ens referim al que els italians posen en el plat de mitjana, això és certament cert. Cuinar la pasta de manera tradicional, amb salses riques en greixos i baixes en verdures, dona lloc a la creació de plats amb una densitat calòrica que la majoria de la gent no pot permetre’s, perquè per a sentir-se ple es veu obligat a prendre una quantitat de calories incompatibles amb el consum diari recomanat.
En altres paraules: si la pasta contribueix al fet que ingeríem massa calories, llavors podem dir que la pasta engreixa.
Evidentment les calories que introduïm també estan formades per tots els altres aliments que ingerim durant el dia, però si tenim en compte que un plat gran de pasta pot superar les 1000 kcal, i que un home adult sedentari molt poc superarà les 2000 kcal consumides al dia, es veu clarament que el plat de pasta representa la meitat de les calories que el subjecte podria prendre durant el dia. Un valor significatiu: llavors sí, des d’un cert punt de vista, dir que la pasta engreixa no està malament.
Però el mateix podria dir-se de l’arròs, amb la diferència que en el món es menja molta més pasta que arròs. Però si així es fes, les diferències no serien tan marcades. Un plat d’arròs té l’únic avantatge que acostuma a ser menys calòric per al mateix volum de la ració. És a dir: un plat de pasta abundant ha de constar d’almenys 100-120 g de pasta, mentre que amb l’arròs, gràcies a que absorbeix més aigua, pots detenir-te amb seguretat en 90-100 g. Amb el mateix condiment, això òbviament significa que consumeixes menys calories.
Per tant, en principi, tant la pasta com l’arròs són aliments potencialment perillosos per a la línia, sobretot si es consumeixen de manera tradicional, amb un lleuger avantatge per part de l’arròs gràcies a la menor densitat calòrica una vegada cuit.
