Un terç dels aliments produïts es perd o es malgasta en el món per al consum humà, aproximadament 1.700 milions de tones a l’any, segons dades de la FAO (Organització de les Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura).
Els aliments es perden al llarg de tota la cadena alimentària: en el camp, en la indústria, en la distribució alimentària, però també en la llar i en els restaurants. I és en aquesta última etapa, la que es refereix al consum individual, en la qual cadascú pot actuar per a contribuir a reduir les xifres de desaprofitament alimentari.
90 kg de menjar per persona, cada any a les escombraries
Un estudi d’Eurostat concloïa que el 2020 a la Unió Europea es van malgastar 57 milions de tones d’aliments en totes les fases del procés.
La mitjana de desaprofitament en el conjunt de la Unió Europea és de 127 quilos per persona i any.
Per països, el ránking dels “malbaratament” està encapçalat per Xipre (amb 300 kg per persona i any) i Dinamarca (221 kg per persona i any). Espanya, malgrat tot, amb 90 quilos de menjar malgastat per persona a l’any està en la part baixa de la taula, entre els països “on menys menjar es malgasta”: millor que nosaltres només es comporten els suecs, búlgars, eslovacs, croats i eslovens.
Massa malbaratament a les cases
Segons aquestes mateixes dades, a Espanya:
- Es malgasten 30 quilos de menjar per persona i any en les llars,
- 48 en la indústria i transformació,
- 11 quilos en distribució i restauració.
No ens agrada tirar el menjar… però ho fem
Per una enquesta realitzada per l’OCU fa uns anys, vam saber que:
- Al 99% dels espanyols el molesta tirar menjar.
- El 89% està molt d’acord que tirar menjar en bon estat no és ètic, no està bé.
- El 75% se sent malament quan pensa en els diners gastats en menjar que acaba tirant.
- El 76% considera que el desaprofitament d’aliments té un impacte negatiu sobre el medi ambient.
El temps que vam passar a casa confinats per la pandèmia ens va servir per a tirar menys menjar: enfront del 70% d’usuaris que deien tirar menjar a casa al febrer de 2020, només un 32% van confessar fer-ho a l’abril de 2020.
Durant el confinament en les llars es va cuinar el doble que abans, es van planificar més els menjars i les compres i es van reutilitzar les restes de menjars amb més freqüència que abans.
Resulta evident que planificar-se i organitzar-se són aspectes clau en el millor aprofitament del menjar a les cases.
En els restaurants també ens deixem menjar
Què fem en els restaurants quan ens sobra menjar?, demanem que ens el posin en un envàs per a portar-lo a casa? De cada quatre enquestats per l’OCU, un ho demana sempre; un altre, mai; els altres dos, alguna vegada.
Quan se’ls pregunta per què no demanen amb més freqüència emportar-se el menjar que els ha sobrat, acostuma a ser perquè no sobra suficient menjar com per a endur-se’l (és el cas del 45% dels enquestats), no resulta còmode (46%), li fa vergonya demanar-ho (35%) o no tenen recipients adequats en el restaurant (15%).
Com reduir el desaprofitament alimentari
Vols reduir el desaprofitament d’aliments? Cadascú, en la mesura de les seves possibilitats, pot contribuir a reduir la xifra descomunal de 1.700 milions de tones a l’any de desaprofitament alimentari en el món. Petits canvis d’hàbits poden aconseguir grans resultats, que, sens dubte, començaran notant-se en la nostra pròpia butxaca.
Aquests són els consells de l’OCU per a desaprofitar menys menjar:
- Revisar la nevera i el rebost abans de fer la llista de la compra.
- Planificar els menjars per als pròxims dies.
- Col·locar els productes recentment comprats al fons i els que porten més temps davant.
- Evitar comprar aliments per impuls i per aprofitar ofertes 3×2.
- No obrir els envasos fins a estar segur que es consumiran.
- Atenció a les cases on hi ha nens, molts membres i compren menjar preparat: sol ser el perfil de la llar on més es malbarata.
