L’arsènic és un metall pesant que s’origina a conseqüència de processos naturals, des d’erupcions volcàniques a incendis forestals o erosió de roques i minerals, o com a resultat de l’activitat humana: emissions industrials, la producció d’energia a partir de combustibles fòssils, ús com a conservant, herbicida o insecticida. Està en el medi ambient i pot arribar al nostre organisme per la ingesta d’aliments i aigua: no cal alarmar-se, sempre que no es tracti de quantitats elevades.
Arsènic inorgànic: un risc real i conegut
L’arsènic pot presentar-se de manera orgànica, la menys tòxica, que s’absorbeix i excreta ràpidament, o de manera inorgànica. El IARC, Centre Internacional de Recerques sobre Càncer, classifica l’arsènic inorgànic com a carcinogen per a l’ésser humà (Grup 1).
L’arsènic inorgànic pot provocar una intoxicació tant aguda com crònica:
– Un enverinament agut per arsènic produeix símptomes com ara vòmits, dolor d’esòfag i abdomen i diarrea sanguinolenta. Aquest compost també pot interferir en l’activitat dels enzims relacionats amb el metabolisme cel·lular i respiratori.
– És més freqüent la toxicitat crònica d’aquesta substància, perquè l’arsènic es pot acumular en l’organisme i dona lloc a greus problemes de salut:
· Alteracions en la pell
· Problemes en ronyons,
· Danys en el fetge i sistema digestiu.
· Diabetis
· Neurotoxicitat
· Malalties cardiovasculars
· Problemes de desenvolupament
· Càncer de pell, de bufeta i de pulmó.
És present en aigua i aliments comuns
L’EFSA va publicar l’any 2021 un informe d’exposició dietètica crònica a l’arsènic inorgànic en el qual concretava quins són els aliments que més contribueixen a l’exposició a l’arsènic per la nostra dieta: l’arròs i els productes a base d’arròs, els grans i productes a base de cereals, i l’aigua de l’aixeta.
L’OCU analitza arrossos i derivats d’arròs
L’OCU s’ha centrat en l’arròs i en productes derivats per a conèixer els seus nivells d’arsènic i com podrien arribar a afectar-nos. Han comprat 136 aliments en supermercats i herbolaris, tant en botigues físiques com plataformes en línia. Es tracta d’un sondeig, sense intenció d’identificar marques, ja que l’arsènic és un contaminant ambiental els nivells del qual no són constants, poden variar segons l’origen de l’arròs, les condicions climàtiques i altres factors. El que interessa és conèixer els tipus de productes que presenten més problemes i prevenir als consumidors perquè no facin un consum alt d’aquests.
Han portat al laboratori arròs de diferents varietats: blanc de gra curt i de gra llarg, vaporitzat, precuinat, asiàtic/basmati, integral, tots en cru, tal com es troben en l’envàs.
També han analitzat productes derivats d’arròs de diferents tipus: coques, begudes, fideus, cereals de desdejuni, papillas de cereals i potets infantils.
Com a principals resultats de l’anàlisi, destaquen:
- Els productes amb major presència d’arsènic són l’arròs integral i les coques.
- En les begudes d’arròs i en els potets infantils no s’ha detectat la presència del contaminant.
- S’ha trobat arsènic en algunes papilles de cereals en quantitats que podrien superar el valor de referència per a un bebè.
Arròs integral i coques, els aliments amb més arsènic
Si ens fixem en l’arròs integral i en les coques, que són els aliments en els quals més arsènic s’ha trobat, quant podria prendre una persona al dia sense superar el valor de referència límit? Dependrà del seu pes, perquè el valor de referència més restrictiu de l’EFSA és un màxim de 0,3 μg d’arsènic per kg de pes corporal al dia.
En el cas que l’arròs integral o les coques fossin les seves úniques fonts d’aliment contaminat amb arsènic en la seva dieta (supòsit irreal, ja que l’aigua i altres cereals també poden estar contaminats) i que els prengués diàriament al llarg de tota la seva vida, un adult de 75 kg de pes podria prendre diàriament fins a 171 g d’arròs integral i 162 g de coques (l’un o l’altre, no junts en un dia). És molta quantitat tenint en compte que per a cuinar s’utilitza com a referència 100 g d’arròs per persona si l’arròs és el plat principal i 50 g si és d’acompanyament. En relació a les coques, estaríem parlant d’entre 16 i 23 coques, ja que solen pesar entre 7 i 10 g/unitat. Així doncs, el marge de consum segur és elevat.
Un consell: per a reduir la quantitat d’arsènic en l’arròs n’hi ha prou amb remullar-lo, rentar-lo i a continuació escórrer-lo. En l’aigua s’anirà gran part de l’arsènic que pogués contenir.
Atenció a les papilles de cereals
El risc de superar els valors de referència és inversament proporcional al pes corporal, per la qual cosa per als adolescents, nens i sobretot bebès, prendre arròs tots els dies podria ser més problemàtic que per a un adult.
- Un adolescent que pesi 49 kg podria prendre fins a 112 g d’arròs integral o 106 g de coques (suposant que no ingerís res més contaminat per arsènic). Encara que per a la resta de les varietats d’arròs i productes derivats que hem analitzat la quantitat de referència és elevada, en el seu cas superar el límit és més fàcil que per a un adult, per la qual cosa ha de procurar no abusar de l’arròs en general i els seus derivats.
- Un nen petit d’uns 12 kg de pes estaria fregant el llindar de seguretat amb 27 g d’arròs integral, però també amb 50 g d’arròs vaporitzat o blanc de gra curt o llarg, i fins i tot amb 40 g de cereals de desdejuni a base d’arròs.
- Un bebè de 6 mesos que pesi uns 8 kg podria excedir el límit de seguretat si prengués dues racions al dia de papilles de cereals instantanis amb arròs d’algunes de les referències analitzades.
Hi ha límits d’ingesta
Això no vol dir, en absolut, que no hàgim de consumir aquests productes. Arròs i cereals en general són bàsics en la nostra dieta, i l’aigua és imprescindible… però per a evitar potencials problemes, les dosis d’aquest metall han de quedar sempre per sota dels límits de seguretat.
Des de fa anys hi ha uns límits màxims d’arsènic inorgànic per a arròs i productes a base d’arròs. No obstant això, per a poder realitzar càlculs i previsions més exactes de la ingesta real d’arsènic a través de la dieta cal millorar els mètodes analítics perquè siguin més sensibles, investigar més com influeix la preparació i el processament d’aliments en la presència d’arsènic i, a més, conèixer més dades, especialment de la població que fa un major consum d’arròs o derivats, com és el cas de les persones celíaques o intolerants al gluten.
El primer pas per a solucionar el problema, òbviament, passa per reduir la presència d’arsènic en l’ambient, rebaixant les emissions d’aquest contaminant. No obstant això, es tracta d’un contaminant persistent i trigarà a desaparèixer, de manera que, com en tot, millor no abusar d’aquests aliments.
Una dieta variada, el millor per a evitar riscos
No es tracta d’alarmar, però sí de ser conscients dels riscos que pot comportar consumir sistemàticament elevades quantitats d’un determinat aliment o grup d’aliments susceptibles de contenir un contaminant: igual que succeeix amb l’arsènic en l’arròs o cereals, passa amb el mercuri i altres metalls pesants en el peix i amb els nitrats en les verdures de fulla.
